Sèries
Eulàlia Iglesias

I la Hillary, què?

La ficció televisiva (i cinematogràfica) nord-americana s'ha afanyat a adaptar els arguments al nou escenari que representa la presidència de Donald Trump. Però podem llegir la nova temporada de 'Veep' com una visió de la candidata Clinton postderrota electoral?

I la Hillary, què? Zoom

Les sèries televisives s'han avançat al món real a l'hora de situar una dona com a presidenta dels Estats Units. A la quarta temporada de Veep, per exemple, Selina Meyer, la vicepresidenta que dona títol a aquesta comèdia, accedia al càrrec de més poder executiu del govern quan el seu superior dimitia. No era el poble nord-americà, doncs, qui la convertia en presidenta sinó les circumstàncies. Aquest atzar encaixava amb el to d'una sèrie que no exalta precisament els mèrits dels polítics, malgrat que Meyer resulti una professional tan (poc) solvent com qualsevol altra en el seu camp. A Veep el triomf té poc a veure amb les capacitats o els valors personals. Que Meyer esdevingués presidenta per la conjuntura resultava un inesperat comentari irònic sobre les dificultats que té una dona per arribar a aquest càrrec. A la cinquena temporada, emesa l'any passat, aquesta sàtira política es va centrar en els esforços de la protagonista per mantenir-se a la presidència, aquest cop després de quedar empatada amb el seu rival a les eleccions. En l'últim episodi, Selina Meyer veia com el Senat votava en contra seva i afavoria una altra candidata, Laura Montez, que esdevenia, ella sí, la primera dona elegida presidenta als Estats Units.

La cinquena temporada de Veep també va suposar la marxa del seu creador, Armando Iannucci, que li va passar el testimoni a David Mandel. El nou responsable va mantenir el bon funcionament d'un mecanisme humorístic perfectament greixat. Però fins i tot en alguns dels episodis més celebrats d'aquesta penúltima temporada, com aquell que adopta l'aspecte de documental rodat per la filla de la protagonista, s'hi notaven símptomes de cert esgotament. I una pregunta planava sobre l'últim capítol. Amb Meyer desallotjada de la Casa Blanca, tenia sentit continuar amb la sèrie?

Com un home

Si tantes ficcions televisives s'han actualitzat davant la victòria de Trump, també es presenta la temptació de llegir aquesta nova temporada de Veep com una visió del paper actual de Hillary Clinton. Al cap i a la fi, parla de com se sent una dona vinculada al poder de la Casa Blanca quan perd les eleccions en què es predeia que es convertís en presidenta. Algunes connexions amb la candidata demòcrata són evidents. Però Selina Meyer ha tingut sempre una entitat pròpia més enllà de les circumstàncies polítiques del món real. A més, la protagonista ha esquivat les interpretacions fàcils des del feminisme, ja que és la primera a subvertir molts principis d'aquesta militància. Al contrari que a Clinton, a ella ningú li retraurà mai aquest aspecte. De fet, al segon episodi d'aquesta nova temporada se la veu incòmoda amb el fet de vincular-se a una càtedra d'estudis de la dona, refusa amb una frase masclista la proposta de comptar amb una arquitecta per al seu projecte de biblioteca i alhora és capaç de deixar anar la típica xerrameca pseudofeminista quan creu que això és el que espera el seu auditori. Aquesta també ha sigut sempre una de les gràcies del personatge: no encarna cap rol femení modèlic i es permet els mateixos errors, tripijocs i hipocresies que qualsevol polític home. Però la seva principal tragèdia en aquesta sisena entrega és que ni tan sols se la recordi com a dona pionera: ara tothom veu com a primera presidenta electa dels Estats Units Laura Montez. Com a expresidenta dona sí que pateix de manera diferent que els seus equivalents homes.