SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

‘Gangmen style’

No cal fer una sèrie d’època sobre aristòcrates britànics per omplir d’elegància la pantalla. ‘Peaky Blinders’ reivindica l’estil carismàtic i rock’n’roll dels gàngsters de classe obrera al Birmingham dels anys vint

‘Gangmen style’ / WUAKI.TV Zoom

“Dissenyat a París, oi?”, diu el pintor ullprès per l’elegància de la Polly, la matriarca de la família Shelby, vestida de gala per posar per a un quadre. “Robat a Birmingham. El va robar ma mare en una casa on feia de minyona, el 1901”, replica ella. “No pas. Queda clar que és seu. Li escau. Una dona amb substància i classe. Cregui’m, he pintat moltes dones a qui no esqueien els seus vestits cars”. El comentari afalagador del retratista resumeix molt bé el concepte d’estil i classe aplicat a Peaky Blinders, la producció de la BBC al voltant d’una família de gàngsters al Birmingham dels anys vint. Des de la primera temporada fins a aquesta tercera, estrenada ara al nostre país a Wuaki TV, la sèrie ressegueix l’ascens social i econòmic d’aquesta banda que comença a fer negocis fora de la llei en un dels barris més grisos i populars de la que va ser la gran capital industrial d’Anglaterra. Sempre de vint-i-un botons.

Van existir de debò

La banda dels Peaky Blinders va existir de debò, i explica la llegenda que el nom els venia de les fulles d’afaitar que portaven amagades al barret. La història matisa que possiblement la denominació es referia només a la típica gorra irlandesa coronada per un botó que els identificava. Tal com afirma l’artista que la retrata a la tercera temporada, Polly Shelby és sens dubte una dona amb substància i classe. I per això no li cal haver nascut en un barri ric. Però qui mana a la sèrie, també pel que fa a la moda, és el seu nebot Thomas, el cap de la banda. A més del capell característic, el Thomas porta sempre impecables vestits de tweet de tres peces, camisa i coll postís amb botó. L’elegància ha sigut sempre una marca d’estil en les màfies del cinema i la televisió. Però Peaky Blinders reivindica la seva personalitat pròpia i britànica en aquest aspecte. La moda de la sèrie ha causat furor al Regne Unit, de manera que publicacions dedicades a l’elegància masculina com Gentleman’s Gazette ofereixen anàlisis acurades i bons consells per vestir com els joves criminals de Birmingham.

El carisma dels Peaky Blinders no només prové del vestuari. Steven Knight ha concebut aquesta sèrie ambientada als anys vint amb certa perspectiva contemporània que l’allunya de l’encarcarament d’altres produccions d’època. A través d’una banda sonora que inclou Nick Cave, Leonard Cohen, PJ Harvey, Tom Waits, The Last Shadow Puppets o David Bowie (que s’havia declarat fan de la sèrie) i una posada en escena per moments pròxima al videoclip, aquests gàngsters de principis del segle XX acaben desprenent certa aura d’estrelles del rock.

Per als Peaky Blinders, l’elegància és una manera de distingir-se com a joves de classe popular que han prosperat econòmicament però no volen assimilar-se a l’aristocràcia. Amb aquesta concepció de la imatge que trenca amb les inèrcies imposades per la pròpia classe i alhora marca distància amb les classes altes, anticipen el sorgiment de les subcultures juvenils que després de la Segona Guerra Mundial s’articulen al voltant d’un gènere musical i adopten un estil identificatiu que els permet oposar-se a l’hegemonia dominant. Primer els teddy boys i les teddy girls, amb el seu vestuari eduardià i després els mods, amb els seus vestits sastre de regust italià, també van convertir l’elegància en una forma de rebel·lió obrera.

‘PEAKY BLINDERS’ T3

DE STEVEN KNIGHT PER A LA BBC TWO.

EN EMISSIÓ A WUAKI.TV