SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

Ficció virtual

El canal SyFy ven la seva nova sèrie 'Halcyon' com el primer híbrid entre ficció tradicional i realitat virtual. El resultat és una ‘demo’ inútil per a qui no disposi dels dispositius específics per gaudir de RV

Ficció virtual Zoom

Quan els Lumière van organitzar la primera projecció cinematogràfica a París no pretenien tant donar a conèixer un nou art audiovisual com vendre un dispositiu tecnològic. Auguste i Louis eren inventors i fills d'un poderós industrial que fabricava a Lió plaques fotogràfiques. En una època de furor inventiu i de guerra de patents, els germans es van proposar millorar un invent d'Edison, el cinetoscopi, per fer-lo més competitiu. Quan van exhibir per primer cop en públic La sortida dels obrers de la fàbrica o L'esmorzar del bebèno tenien com a prioritat mostrar la realitat quotidiana dels treballadors o la intimitat de les famílies burgeses. Ni establir les bases d'un nou llenguatge artístic. Les pel·lícules en si no importaven. El dispositiu era el missatge.

Però aquest cinema de les atraccions, on preval l'experiència de la novetat tecnològica, de la sorpresa i del truc, ha perdurat més enllà dels Lumière i Georges Méliès. En serien un bon exemple les sales Imax, on l'espectacle rau en el format de projecció. ¿Algú ha vist rànquings d'estrelletes de pel·lícules Imax? Doncs això. Fins i tot en el cinema convencional perviu certa inèrcia primitivista quan el que es destaca d'un film no és la història, les interpretacions, el risc narratiu o la concepció estètica sinó els efectes especials. James Cameron és qui més ha apostat per aquesta carta amb títols com Avatar, que en la seva insistència en la innovació tecnològica com a espectacle principal no s'allunya del cinema primitiu sinó que precisament s'hi acosta.

"En el cinema convencional perviu certa inèrcia primitivista"

I a les sèries? La factura cinematogràfica ha sigut una de les claus per atorgar prestigi a la nova ficció televisiva. Tanmateix, l'espectacularitat tecnològica per ella mateixa mai ha sigut un reclam en un univers com el de les sèries tan lligat a la narrativa. La cadena SyFy ha volgut trencar amb aquesta tendència amb la seva nova proposta, Halcyon. Ens ho venen com una “revolució” atès que el format hibrida per primer cop ficció tradicional i realitat virtual. En la web del canal es combinen els deu episodis “convencionals” de curta durada amb cinc de realitat virtual, que s'intercalen entre els primers. Primer problema: per visionar aquesta mitja desena de capítols cal una aplicació de pagament més el dispositiu casc ad hoc d'una marca en concret. Aleshores ens decantem per seguir la sèrie a la manera tradicional. També està disponible a Movistar+, on es pot veure d'una tirada. Tot plegat amb prou feines dura 35 minuts. Quina és la gràcia de Halcyon sense la RV? Se suposa que com integra la realitat virtual també en la concepció visual i el drama. La sèrie s'ambienta en un futur on la RV forma part de la quotidianitat dels éssers humans. L'assassinat del capitost de la principal empresa de RV desencadena una investigació d'aquestes que hem vist mil vegades en tants procedimentals. Però encara més avorrida. Els dilemes que planteja Halcyon han sigut desenvolupats més i millor en qualsevol títol de ciència-ficció escrit fa dècades, des dels referents del ciberpunk fins als clàssics d'Isaac Asimov. Ni a esbós de conte de Philip K. Dick arriba. Pel que fa a la concepció visual, Halcyon és pobríssima, com una versió low cost de l'imaginari popularitzat per Minority report de Steven Spielberg. Tot això no ho arregla cap afegitó de RV, per molt espectacular que sigui. És el problema de reduir una ficció a mera demo tecnològica.

'Halcyon'

De Secret Location per a Syfy

En emissió a Syfy i Movistar +