Sèries
Eulàlia Iglesias

Fabricant un criminal

Procedimental que subverteix l'essència d'aquest format per qüestionar el sistema judicial als Estats Units, la minisèrie 'The night of' també compendia el millor i el pitjor de la HBO com a marca televisiva

Fabricant un criminal Zoom

El primer capítol de The night of comença fort. El Naz, un jove d'origen pakistanès, agafa el taxi del seu pare per anar a una festa. És bon estudiant i no surt gaire sovint. A mig camí una noia entra al cotxe pensant que està de servei. Al Naz li sembla prou atractiva per oblidar-se de la festa i acabar la nit a casa seva. Després d'una vetllada de drogues, alcohol i sexe, es desperta i descobreix que la jove ha sigut brutalment assassinada. Entra en pànic. Ha sigut ell i no se'n recorda? Surt corrents, però la policia l'enxampa per conduir de manera imprudent. I l'acaba acusant del crim...

The night of funciona, a primera vista, com un procedimental de llarga durada que, com és habitual en aquest format, pivota al voltant d'un assassinat sense resoldre. Al misteri clàssic de descobrir el culpable s'hi afegeix el conflicte dramàtic que envolta el protagonista. El Naz (extraordinari paper de Riz Ahmed) sembla del tot innocent malgrat que totes les proves apuntin al contrari. Però aquesta minisèrie de la HBO creada per Steve Zaillian i Richard Price a partir de la britànica Criminal justice es desvia del policíac tradicional per endinsar-se en un altre tema força present a la ficció americana contemporània: les injustícies del sistema penitenciari. Resoldre el crim no és l’objectiu últim de The night of. Els creadors prefereixen escrutar el funcionament de la justícia als Estats Units per concloure que l'últim que importa a tribunals, fiscals i policia és descobrir la veritat. El seu objectiu és condemnar el sospitós sense atendre als dubtes raonables. Quan el Naz entra a la presó encara no sabem si és innocent o culpable. Quan en surt, tenim clar que ha deixat de ser innocent. A la sèrie original el protagonista és un anglès blanc-de-tota-la-vida. El Naz, en canvi, forma part d'una minoria cultural poc vista a la ficció nord-americana que permet introduir la qüestió de la islamofòbia, que s'ha estès als Estats Units des de l'11-S.

Però el personatge pel qual senten debilitat els seus creadors, aquell al qual han abocat tot el seu amor i les seves idees, és el de John Stone, el jurista una mica tronat que s'interessa pel cas. John Turturro brilla en un paper pensat per a James Galdonfini que entronca amb l'obsessió de la ficció nord-americana pel detectiu/advocat/policia/home dur en general perdedor però fidel al seu propi codi ètic. Els creadors de The night of adoren tant John Stone que l'obsequien no amb un sinó amb dos atributs simbòlics la relació amb els quals marca la seva pròpia evolució dramàtica: una psoriasi que esdevé una mena de termòmetre de la seguretat de Stone en ell mateix, i un gat que li garanteix les simpaties incondicionals de l'audiència.

La qualitat de la posada en escena i la capacitat de capgirar una de les plantilles argumentals més desgastades de la ficció televisiva per oferir una panoràmica desencantada de la justícia nord-americana són marques de la casa HBO. Però també és simptomàtic de la productora que, en plena era de la diversitat a la ficció televisiva, segueixi explotant un imaginari tradicionalment masculí i blanc a través de l'arquetip de l'antiheroi carismàtic que exerceix de salvador d'una víctima no blanca del sistema. Cap problema si no fos que, a sobre, els escassos personatges femenins i/o negres resulten especialment pobres i acaben tots castigats d'alguna manera.