SÈRIE
EULÀLIA IGLESIAS

Contra l'edatisme televisiu

La diversitat a la ficció televisiva no només és qüestió d'identitat sexual, ètnica o social. I l'edat? A 'Grace and Frankie' dues dones de setanta-i-tants s'alien quan els seus respectius exmarits es casen l'un amb l'altre

'Grace and Frankie'. / NETFLIX Zoom

La televisió és edatista? Malgrat que els vells, i encara més les velles, conformen una bona part del gruix de l'audiència televisiva, resulta difícil veure ficcions on tinguin el mateix protagonisme que adolescents, joves o persones de mitjana edat. La gran excepció a aquesta regla va ser Las chicas de oro, aquella sitcom que ho va petar a finals dels 80 i principis dels 90 en què quatre dones madures compartien pis i les tribulacions pròpies de les seves edats respectives. Les protagonistes no només eren dones sense home (viudes o divorciades), també traspassaven l'edat que habitualment la televisió marca com a límit per concedir-te espai a la pantalla. La sèrie de Susan Harris també va contribuir al procés de trencament amb la família tradicional com a nucli de la sitcom que culminaria Friends poc després. Las chicas de oro demostraven que hi havia altres formes de convivència autònoma per a les dones més enllà de casar-se i tenir fills. El seu humor, amb acudits sobre les xacres típiques de la vellesa, va quallar contra tot pronòstic entre el públic de totes les edats.

Des de Netflix, la productora audiovisual més atenta a la diversitat de les seves ficcions, ens arriba ara Grace and Frankie, una sitcom creada per Martha Kauffman, una de les responsables de Friends, i Howard J. Morris. El punt de partida seria el propi d'un drama: laGrace i la Frankie veuen com les abandonen els seus respectius marits, dos companys de feina que s'han enamorat l'un de l'altre. Mentre els seus ex refan la vida com a parella homosexual després d'anys tancats a l'armari, elles dues es veuen obligades a compartir casa malgrat que mai no es van tenir gaire simpatia. La seva reticència inicial es va transformant en amistat gràcies a la convivència diària. La Grace i la Frankie excel·leixen en el suport mutu en una etapa de la vida en què el necessiten més que mai.

Història de la vagina

“Aquest és un gran moment en la història de la vagina. I de la silenciosa majoria seca de tot el món!”, exclama emocionada la Frankie quan en un episodi de la segona temporada rep les primeres mostres del lubricant natural fabricat per ella que una empresa ha decidit comercialitzar. La sitcom de Kauffman i Morris combina així l'humor a propòsit de temes gairebé tabú lligats a la tercera edat, des del sexe fins al suïcidi assistit passant per l'Alzheimer, amb la reivindicació més emocional de formes de relacionar-se que no es limitin al matrimoni hetero. Les dones són les protagonistes, però també hi juguen un paper important els seus ex, dos homes que han tardat un parell de dècades a sortir de l'armari.

Això sí, l'edat és l'únic inconvenient que pateixen dues dones d'altra banda privilegiades. Viuen en una casassa vora el mar, tenen de tot i la seva salut no es veu afectada per cap malaltia greu. La Frankie (Lily Tomlin, que estava encara més incisiva en la recent Grandma) exerceix de hippie resistent, però la seva forma de vida força compromesa de vegades no sembla més que un capritx que es pot permetre com a dona rica que és. La Grace (Jane Fonda en plena forma) és una antiga empresària de la indústria cosmètica amb una bona jubilació. D'aquesta manera la sèrie evita dos dels grans problemes que afecten la gent gran: l'econòmic i el mèdic. Malgrat això i que de vegades li escauria un pèl més de disbauxa, Grace and Frankie és una bona manera de combatre l'edatisme que pateix de vegades la ficció televisiva.

Grace and Frankie

De Martha Kauffman i Howard J. Morris per a Netflix

En emissió a Netflix