Sèries
Eulàlia Iglesias

Black (Super)Power

Si 'Jessica Jones' s'acostava al superheroisme des de la perspectiva femenina, la nova incursió a l'univers Marvel de Netflix, la molt negra 'Luke Cage', reivindica des de Harlem una genealogia del poder cultural afroamericà

Black (Super)Power Zoom

En l'últim capítol de Luke Cage, un parell de policies llegeixen i comenten The heat's on de Chester Himes. Retirat i mort a Teulada, a la Marina Alta, Himes va popularitzar als anys seixanta la literatura policíaca afroamericana a partir d'un cicle de novel·les protagonitzades precisament per dos polis que treballen a Harlem. La referència a l'autor de Per amor a Imabelle no és única ni casual. A l'inici de la sèrie, el protagonista Luke, el seu pare espiritual Pop i alguns habituals de barberia del Pop comparen l'obra d'un escriptor tan conegut com Walter Mosley amb la del més obscur i menystingut Donald Goines, creador del personatge de Kenyatta, un pantera negra en versió pulp.

No és habitual que un superheroi es defineixi pels llibres que guarda a la tauleta de nit. Amb Luke Cage, Netflix torna a decantar-se per un secundari de l'univers Marvel a l'hora d'oferir una revisió del concepte de superheroi des de la perspectiva d'una identitat discriminada. Jessica Jones es podia llegir com una reivindicació de l'empoderament femení respecte a un abús de poder masclista. Luke Cage planteja què vol dir ser un heroi en un context tan connotat per la raça com el del barri de Harlem. La sèrie està farcida de cites als referents culturals i cívics de la història dels afroamericans, de manera que el Luke no és construeix com un superheroi típic perfilat només per una història familiar tràgica i l'incident que el fa esdevenir especial. Sinó que apel·la a tota una genealogia d'herois de la comunitat afroamericana. El centre social del barri porta el nom de Crispus Attucks, la primera víctima mulata de la Guerra de la Independència. El Luke recorda que el seu avi de Tuskegee va lluitar a la Segona Guerra Mundial com a aviador. La policia Misty Knight, gran aficionada al bàsquet, es declara fan dels Celtics. No dels Knicks, com li correspondria com a novaiorquesa, sinó de l'equip emblema dels bostonians d'origen irlandès. “Sempre han sigut l'equip més progressista. Bill Russell, un dels seus jugadors estrella, va esdevenir-ne també l'entrenador l'any 1966. El primer afroamericà que dirigia un equip de la NBA”, explica ella. Un parc proper s'ha batejat amb el nom de Jackie Robinson, pioner com a jugador afroamericà de beisbol i ferm militant dels drets civils. Per descomptat, no hi falten les més evidents i previsibles connexions amb el hip-hop. Method Man s'encarna a ell mateix en un capítol en què intercanvia la dessuadora, l'hàbit de l'heroi afroamericà de barri, amb Luke Cage i li dedica un rap. I un pòster de The Notorious B.I.G. presideix l'oficina del mafiós de torn. Com passa a la ficció policíaca afroamericana, a Luke Cage els malvats són tan negres i de Harlem com els herois.

Luke Cage va ser la resposta de Marvel al boom cinematogràfic de la Blaxploitation. I aquest és el llegat de la cultura popular afroamericana amb què l'adaptació televisiva manté una relació més ambigua. D'una banda, entronca amb la idea de construir una ficció arrelada al barri en què es reivindica l'aspecte més quotidià i alhora cool dels seus habitants. Però, de l'altra, la sèrie ha polit els elements més crus de la Blaxploitation, des de la violència bruta fins a la sexualitat explícita. Luke Cage ni tan sols desprèn aquell alt voltatge que encenia les escenes de sexe de Jessica Jones. Aquí es limita a fer insinuacions amb el cafè, aquell beuratge calent i negre, com a metàfora recurrent. Així que no m'estranya que a Quentin Tarantino el Luke Cage de Netflix no li hagi fet el pes.

'Luke Cage'

De Cheo Hodari Coker per a Netflix