SÈRIES
Eulalia Iglesias

Actor, autor

Celebrem que Tom Hardy es forgi una sèrie a la mida del seu talent descomunal. La seva presència justifica ‘Taboo’, d’altra banda un irregular drama d’època sobre el cantó fosc i les passions prohibides de l’Anglaterra imperial

Actor, autor / HBO Zoom

Si existís un premi al millor secundari robaescenes d’una sèrie de televisió, Tom Hardy hauria acaparat tots els guardons pel seu paper a la segona temporada de Peaky blinders. El britànic hi interpreta Alfie Solomons, el cap d’una banda jueva rival de la dels protagonistes, la família Shelby. Tampoc passa tant de temps en pantalla, però cada cop que apareix, amb la barba rabínica, el barret d’ala ampla i la veu imponent, la sèrie es rendeix a la seva presència. L’actor britànic ja havia cridat l’atenció per alguns dels seus papers anteriors al cinema. Nicolas Winding Refn el va convertir en el criminal més perillós de la Gran Bretanya a Bronson, en què fins i tot es mou al ritme dels Pet Shop Boys en un manicomi penitenciari; a la misteriosa El talp encarna l’agent ros que denuncia la presència d’un traïdor; i com el Bale d’ El cavaller fosc: la llegenda reneix desprèn carisma malèfic amb mig rostre tapat per un morrió... Hardy és un actor-autor, un intèrpret que converteix cada un dels seus rols en una creació pròpia de la qual ell sembla l’únic responsable.

I amb Taboo s’ha confeccionat una sèrie a mida. Per crear-la s’ha envoltat d’aliats de confiança: Steven Knight, el responsable de Peaky blinders, i Edward Chips Hardy, el seu pare. Tom Hardy, esclar, es reserva el paper protagonista, James Delaney, tot un antiheroi byronià. A principis del segle XIX, Delaney retorna a Londres just per a l’enterrament del seu pare i quan tothom el donava per mort a l’Àfrica. Per herència esdevé el propietari d’un tros de terra cobejat tant pels Estats Units com per la Companyia Britànica de les Índies Orientals. També és el pol d’atracció dels desitjos de diferents personatges, però ell només té ulls per a la seva germana per part de pare, Zilpha. La història d’amor prohibit que justifica, en part, el títol, és el que fluixeja més de la sèrie. Falla la química entre Hardy i Oona Chaplin, massa estirada en el seu paper de dama discreta que perd els papers en presència del seu germà. Fins i tot la relació de Delaney amb el seu criat resulta més reeixida i creïble.

Arribats a la meitat de la primera temporada, Taboo ens deixa per ara un regust agredolç. Encara no sabem si prendre’ns des de certa ironia l’abundància de clixés recurrents en les sèries d’època que es volen transgressores (la festa disbauxada, les dones amenaçades de violació, el bordell com a escenari recurrent, les escenes d’autòpsia amb instruments poc sofisticats...) i el punt caricaturesc d’alguns personatges, com el sir que sempre renega (magnífic Jonathan Pryce), el grotesc regent que sembla escapat d’una pintura de Goya o el pèrfid cunyat i rival amorós del protagonista. I la visualització dels somnis o al·lucinacions que pateix Delaney per moments semblen una mala imitació d’algun videoclip de Marilyn Manson. D’altra banda, Taboo crea un escenari apassionant que ens permet intuir que Hardy, fruit de la relació entre un britànic i una índia nord-americana i ensinistrat en les arts màgiques i obscures de les tribus africanes, encarna una mena de venjança anticolonial que es va covant episodi a episodi. Això sí, al contrari de Byron, Delaney no s’embranca en una romàntica batalla condemnada al fracàs contra un exèrcit imperialista, sinó que combat la Corona i la gran empresa colonial amb les seves pròpies armes: lluitant pel control d’una ruta comercial a través de la possessió d’un enclavament estratègic.