PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Un pagafantes britànic a Los Angeles

Stephen Merchant s'estrena en solitari amb la 'sitcom' 'Hello ladies'

Anglès perdut a Los Angeles, massa llargarut per ser ben plantat, Stuart és la imatge perfecta del geek , de l'home amb un cervell privilegiat per a la tecnologia (guanya un molt bon sou com a dissenyador de webs), el coeficient d'intel·ligència del qual és inversament proporcional als seus dots socials. A Stuart li van bé les coses: viu en un casa acomodada que comparteix amb una aspirant a directora que per ara es conforma a rodar una websèrie. Tanmateix, no lliga de cap manera. Una situació desesperant per a algú que veu Los Angeles com el més semblant al cel: un paradís on totes les dones són o semblen aspirants a actrius o models.

SENSE RICKY GERVAIS

Stuart és el protagonista de Hello ladies , la primera sèrie en solitari de Stephen Merchant. Durant els últims anys, Merchant ha estat l'home a l'ombra de Ricky Gervais. Ell es coresponsable d'haver trastocat el format tradicional de sitcom amb The office (la britànica) i Extras . A més de la seva feina com a codirector i coescriptor d'aquestes sèries, Merchant va reprendre el 2011 la seva carrera com a còmic de stand-up amb un seguit de monòlegs titulats Hello ladies , que han servit de base per a aquesta sitcom per a HBO, en què per primer cop treballa sense la complicitat de Gervais. Aquí els seus col·laboradors han estat els guionistes de la versió nord-americana de The office Lee Eisenberg i Gene Stupnitsky.

Hello ladies manté un clar lligam amb els títols que han fet famós el tàndem Gervais-Merchant: la sèrie es basa en l'humor incòmode que provoca veure un home posant-se constantment en ridícul. En aquest cas, en els seus intents fracassats per lligar. Com més s'hi esforça, menys atractiu sembla. I Stuart s'hi esforça molt. En un moment èpic del pagafantisme, es gasta 800 dòlars a convidar a copes la noia que vol seduir... i tots els seus amics. Perquè es tracta de veure un home humiliant-se prou perquè deixi de ser divertit i comenci a resultar incòmode, molt incòmode. Però si a Gervais li interessa només clavar queixalada i centra tots els seus esforços a ser sarcàstic per sobre de tot, a la sèrie de Merchant al final hi queda un pòsit humà. Davant la figura solitària d'un home que acaba passant la nit sol malgrat els seus esforços, Merchant aplica una mirada solidària i compassiva on Gervais hauria privilegiat només el cantó patètic de la situació.

A L.A. TAMBÉ ES FRACASSA

La presència de Merchant com l'ase dels cops de la seva pròpia sèrie recorda el Larry David de Curb your enthusiasm . No es tracta només que sigui l'actor principal, sinó que la seva figura esdevingui un element més de la distorsió còmica, com quan en l'episodi pilot s'asseu en un tamboret alt enmig d'un grup de gent tots asseguts en sofàs baixos... A Stuart l'acompanyen un amic tan desesperat com ell però per recuperar la seva esposa, un col·lega en cadira de rodes que sí que triomfa entre les dones i la seva companya de pis, que sembla una Maggie, el personatge femení d'Extras , més madura. Amb Hello ladies Merchant també esbossa, amb pinzellades molt puntuals, un retrat força desmitificador de Los Angeles com una ciutat on els escarafalls del món de Hollywood amaguen moltes històries de fracassats que aspiren a ser famosos. Hello ladies ha estrenat una primera temporada de 8 capítols que ja es pot veure a Canal+.