En otro país

En otro país aterra a la cartellera disposada a saldar l'alarmant deute que les distribuïdores de cinema espanyoles tenien pendent amb el millor director coreà del segle XXI (i finals del XX). Fins ara només havíem pogut gaudir de les pel·lícules de Hong Sang-soo gràcies a la tasca de festivals i editorials de DVD -Intermedio li va dedicar, fa un parell d'anys, un flamant pack de cinc films-. Havia d'arribar Isabelle Huppert, lluent ganxo comercial de l'última pel·lícula del realitzador coreà perquè poguéssim assaborir als cinemes l'obra d'un autor inimitable, un cineasta amb un peu posat en el realisme més rigorós -al seu vocabulari visual s'imposen les elegants panoràmiques i els plans seqüència- i l'altre en els jocs narratius més laberíntics: En otro país s'estructura seguint el dispositiu musical del "tema i variacions", amb Huppert interpretant tres dones que passegen per la costa coreana la seva soledat i el seu poder de seducció.

Hong Sang-soo ha estat reivindicat com la resposta coreana a Éric Rohmer: tocat per una exquisida lleugeresa, el seu cinema es distreu en converses aparentment banals amenitzades per un munt d'ampolles de soju i uns homes amb tantes neurosis com poc sentit del ridícul. Un jocs de trobades i desacords que amaga el desolat retrat de la vida sentimental dels protagonistes, criatures que s'enfronten al seu destí amb un estoïcisme heretat del cinema del japonès Yasujiro Ozu. Aneu amb compte quan us endinseu a les imatges del film En otro país : el somriure més irònic pot diluir-se en qualsevol moment, i com per art de màgia, en la més sublim melancolia.