HÒSTIES AL FIBLÓ #1

Els valents de Mecatramex

Ei. Mai he començat una columna amb “Ei”. He començat ensenyant la titola o insultant algú, però mai així. Tanmateix, l’altre dia vaig llegir una columna del Carlos Zanón en què es presentava amb “Hola, sóc jo”, i em va assaltar l’enveja. Així que: ei.

Vull parlar-los d’un amic, operari d’una fàbrica de reixes. Quan dic “fàbrica de reixes” no em refereixo a un brunch irònic del carrer Parlament, sinó a Mecatramex: una nau industrial que manufactura “entramat metàl·lic a mida”. Malla quadrada, doble encastat o tipus persiana: el client mana. ¿Aquella reixa somiada per a la masmorra dels nens, o per a la gruta de tortura BDSM? La fabriquen a Mecatramex.

Quan he dit “amic” tampoc em referia a un conegut de vista de l’Heliogàbal. Em referia a un amic de veritat: el Carilla. Amic des del 1987, des d’aquell dia en què el vaig veure a la pujada de l’església de Sant Boi, embolicat en una bomber marca blanca i donant gas a la Torrot. Amic d’infància.

Doncs bé: fa tres anys l’amo va tancar Mecatramex. I el meu amic, que no té títols ni padrins, va agafar dos peons més i junts es van endeutar fins a les celles, però van començar a autogestionar l’empresa, aprenent des de zero comptabilitat, gestió d’estocs, paperassa. Una feina titànica amb grans aparences de suïcidi comercial.

I el Carilla va patir tant aixecant allò, pencant catorze hores al dia, que li van caure tots els cabells i semblava una barreja del Professor Xavier i el prepuci d’algú. Però al final se’n va sortir, i ara cinc famílies viuen de Mecatramex.

I jo els admiro. La gent usa admirar a la babalà. Fa temps un col·lega em va dir que “admirava” un crític de cinema, i a mi se’m va escapar una rialla. La gent que jo admiro no fa crítica. La gent que jo admiro escala muntanyes, o rescata gent d’incendis o autogestiona fàbriques. És valenta. La valentia se sol utilitzar com un vocable buit en novel·les, però en realitat és tangible: l’oposat de la covardia: arriscar la vida per alguna cosa. I no sé si jo sóc valent, però sé reconèixer la valentia del meu amic. I la puc admirar.u