EL NOSTRE PAL DE CADA DIA

El món és dispersió

Sovint llegeixo sense comprendre res del que llegeixo perquè he estat donant voltes als meus pensaments hermètics i saborosos, fets a base de neurosi prèmium. Aquest és un dels plaers culturals més grans, consumir cultura de manera inútil. El gust de pensar sobre un autor és immens. “Pensar sobre” literalment, com recolzar-se en un autor, com agafar una escultura de Balzac per fer-hi una migdiada a sobre. Aquesta mena d’utilització cultural és bonica. Però per què no em concentro? Com hauríem de concentrar-nos si el món és dispersió. El nostre TDAH, trastorn de dèficit d’atenció, ve de lluny, no és de les xarxes, ni tan sols dels greixos trans, ve del neolític, fèiem foc pensant a robar-li el sac de gra al veí. El neolític, un lloc extra per viure l’experiència “foc” en un mindfulness total de present absolut ja servia a la cultura de la usurpació. Utilitzar una novel·la per seguir pensant en mi és bonic perquè em col·loca per sobre de Proust i Cioran i per sobre d’uns autors que sempre estan per sobre nostre. Van passar a la posteritat però només per ser utilitzats per lectors que no es concentraven i no entenien les lectures. M’agrada aquesta posteritat bluf. El teu missatge perdurarà pels segles dels segles, però no s’entendrà.

El meu fill només vol cançons que cantin. Encara que no les entén. Pel mateix gust. Sap que allò li agrada, gent que parla, però no sap què diuen. No vaig al teatre o a la literatura a canviar el meu sistema de pensament, vaig a no escoltar-lo o en tot cas a reforçar-lo, a blindar-lo, a buscar gent que pensi el mateix que jo, a tornar-me més ultra, a reconcentrar-me en mi mateix. Jo, de jove, vaig marxar de Camós per anar a viure a Barcelona perquè volia que al meu voltant passessin coses, cosa que no vol dir estrictament que jo volgués formar part de les coses que passessin. La gent creu que en la cultura hi busca estats superiors. Però buscar estats superiors només seria la certificació que la vida és mediocre. Potser ho és. Però és que la vida mediocre és la superior.u