GUERRILLA URBANA

Un japonès on sempre ve de gust anar

S’acaba d’inaugurar, però és dimarts i el Nomo Sarrià ja està ple a rebentar. Es respiren ganes d’estiu

Un japonès on sempre ve de gust anar / NOMO Zoom

És dimarts després de moltes hores de rodatge. El dia ha començat a les 6 i just fa 5 minuts que el rec ha fetstop: més de 15 hores sense parar. Amb el plaer de la feina ben feta em concedeixo el desig imperant de menjar japonès. I el millor és que just al cantó de casa acaben d’inaugurar el Nomo Sarrià. Casc en mà, jaqueta al braç, pas ferm. El local és molt acollidor. Una casa reformada del segle XIX. Diàfana, però amb racons. Plantes, taules, cares familiars. El barri en bloc aquí, sopant. És dimarts i està ple a rebentar. Es respiren ganes d’estiu.

La carta és familiar (coneguda dels altres restaurants del mateix grup) i la qualitat, al nivell esperat. Però afegeix una sorpresa: la planta baixa està preparada per al postsopar. Còctels d’autor per digerir tot el que s’ha empassat. Ens trobem els dos germans i socis en entrar. Un breu hola què tal, que després s’estén a una conversa de sobretaula sobre l’èxit del model de restaurant i negoci. El Juan és encantador: porta les relacions públiques a la sang i domina l’art de la conversa, la discreció i la diversió a parts iguals. Informa, entreté i fidelitza a cada frase. Una figura clau que es compensa amb la del seu germà, Borja, director general. Junts són l’equip perfecte.

El Nomo ha sabut trobar el seu lloc. És un japonès on sempre ve de gust anar: ni massa sofisticat ni massa de batalla. Està just al punt en què la qualitat iguala la comoditat i familiaritat. On ve de gust tornar. Repetir. I si cal, sí: demanar els mateixos plats. El dragon roll, l’ orange roll, gunkan d’ous de salmó, nigiris de salmó flambejat, dues racions d’ edamame : la normal i l’ age edamame truffle. I mochis i coulant per acabar. El grup Nomo ha fet diana a Sarrià.u