LLIÇONS D’URBANITAT

La ira dels ‘millennials’

La setmana passada un senyor una mica caspa que es diu Navalón va fer un article ficant-se amb els millennials. Els millennials són aquells humans nascuts entre l’any 1982 i el 2000. Jean Twenge els va descriure com la Generació Jo pel seu marcat narcisisme, expressat a través de les xarxes socials i l’addicció al reconeixement social. Són la primera generació humana nascuda i educada amb internet, i això els fa, és cert, marcadament singulars.

La notícia ha estat la reacció coordinada, massiva i inclement de membres d’aquesta generació en contra de l’articulista i les seves tesis. Prestigioses capçaleres, firmes emergents, piuladors amb molt de follower i tota la intel·liguèntsia generacional s’ha llançat aquesta setmana a defensar-se dels “vells” i carques.

Jo mai dels mais gosaria burlar-me dels millennials perquè la meva vida es veuria destruïda. Em matarien amb dislikes, blocks, unfollows, haters i emojis de tifes i la meva vida esdevindria un infern social i m’hauria de refugiar en el món analògic, on no arriben les seves invectives.

El cas és que aquesta ira mil·lenària m’ha fet pensar en les tribulacions de la meva generació. Desprès del glamur de la Generació Perduda, la glòria de la Greatest Generation que va derrotar el feixisme i dels baby boomers protagonistes del Maig del 68 i de la gloriosa Transició, vam arribar els pobres de la Generació X, marcats des de ben joves per Bret Easton Ellis.

Ens van dir cínics, desencantats, precaris i avorrits i vam valorar més la gent off que els guanyadors. Les invectives van acompanyar-nos amb Loriga, el Kronen i el grunge. No ens vam emprenyar gaire. Vist amb perspectiva, el símbol de la meva generació, Kurt Cobain, es va matar perquè era massa famós, mentre que els millennials no poden sofrir no tenir-ne, de seguidors i fama. A mi aquesta canalla em fa força por i admeto que ni els tracto ni els entenc. Deia Talleyrand en una cèlebre frase que “qui no va conèixer la vida abans de la Revolució no pot saber el que és la dolçor de la vida”. Crec que tot i la seva manca d’ironia i la seva inflexibilitat, també puc dir als mil·lenaires que qui no va viure la vida abans d’internet no sabrà el que és el plaer de badar i la virtut de la paciència.