LLIÇONS D’URBANITAT

Sóc dominicà

Aquest diumenge a l’Up&Down de Barcelona hi actuarà El Alfa, també conegut com “ el jefe del dembow ”. En altres èpoques de la meva vida, aquesta informació m’hauria deixat indiferent, però ara sóc dominicà per veïnatge i no puc ser aliè a l’agenda del nostre gènere autòcton. M’explico. El meu carrer ha sigut dipositari de tota mena de tradicions musicals. Dels cors d’en Clavé dels treballadors que anaven poblant Vilapiscina fins al debut de Manolo Escobar quan encara era guixaire, les veus mutants dels veïns del meu carrer han sigut sempre una radiografia en temps real del país. I des de fa uns anys els dominicans són la força puixant i, per tant, el dembow mana als bars i als subwoofers. I jo, com a bon veí que sóc, m’he aplicat a ballar-lo com si fos un autèntic palomo dominicà.

El Alfa és un dels autors més populars d’un gènere que neix amb el dancehall jamaicà, a Panamà es transforma en reggaeton i adopta la velocitat espídica del merengue quan arriba a la República Dominicana. Les virtuts específiques del dembow són la seva velocitat compulsiva, la producció delirant i una escena amb figures que encara no han entrat en el procés d’esterilització de tantes estrelles del reggaeton. En aquest sentit, El Alfa és un bon exemple d’un panorama convuls en el qual les tiraderas (batalles dialèctiques) són la norma. Com la que va enfrontar aquest any el mateix Alfa amb El Mayor Clásico, un dels autors dominicans més marcians i inclassificables.

Llegeix (si vols) l'article anterior de Baños: ‘New xurro trucks in BCN’Cada vegada més, les figures del gènere passen per la ciutat, en especial La Materialista que, mig instal·lada a Espanya, domina la potència femenina del dembow. Tot i això, encara patim fiascos organitzatius com el concert l’any passat a Barcelona de la més personal i valuosa figura del gènere: N-Fasis. Conegut com “el hombre de las 1.000 virtudes ” és una barreja entre Bowie, Eminem i Romário amb un discurs extravagant i potent i que va ser maltractat pel so i l’organització. El reclamem! Si no és al Grec, almenys al Primera Persona!

Jo no aniré al concert perquè és l’aniversari de la meva mare, però segur que mig carrer hi anirà i en tornar, el dembow tornarà a dominar el sud de Nou Barris.