El consolador

La cara bruta de l'amor

Se’n parla poc. I quan se’n parla, poques vegades es fa amb tanta franquesa, amb tanta naturalitat i de manera tan desimbolta com ho va fer Albert Pla a la seva cançó La sequia: ‟Tens sang incrustada entre els cabells del cony, menstruació coagulada. [...] I ho sento molt, ho sento molt”, però la regla és un d’aquells temes tabú que es mira d’amagar tant com es pot, s’enfosqueix i es fa passar per alguna cosa vergonyosa. Jo mateixa, quan em va venir la regla el dia del meu onzè aniversari, vaig decidir que fingiria no tenir-la. Durant anys vaig amagar-ho per por de ser jutjada. Sembla mentida, però encara hi ha qui creu que quan una dona sagna, pot fer tornar la llet agra o pot provocar que la maionesa es talli. I és que la vermellor que taca la roba interior femenina encara escandalitza i provoca angúnia a segons qui.

Aquest agost, durant els Jocs, la nedadora Fu Yuanhi va revolucionar les xarxes quan va explicar a un periodista que li havia vingut la regla i no havia pogut nedar tan bé com hauria desitjat a causa del dolor i el cansament. El més greu del cas és que a la Xina hi ha un gran desconeixement sobre els tampons (només un 2% de la població n’utilitza), així que molts la van acusar de mentir i es preguntaven com havia pogut entrar a l’aigua si estava menstruant.


Però va ser l’atleta Kiran Gandhi qui va emular la frase ‟tens regla entre les cames”, d’Albert Pla, quan va decidir córrer la marató de Londres sense utilitzar ni tampons ni compreses, deixant que la sang li fluís i li llisqués cuixes avall, lliurement, per explicar al món que la regla existeix i que no és un insult, tot i que Instagram així ho consideri. I és que el març del 2015, com si es tractés d’un fet ofensiu, l’aplicació va tornar a demostrar el seu puritanisme absurd, censurant unes fotos de la fotògrafa Rupi Kaur senzillament perquè se li veia sang a les calces.

Tant de bo arribi una ‟sequia”, i haguem ‟de resignar-nos a no poder rentar-nos, i haguem de resignar-nos a sofrir la cara bruta de l’amor”. Potser així sabrem que ens estimem igual.