Lliçons d'urbanitat

Valtonyc llibertat

Com ha sortit publicat arreu, al raper balear Valtonyc l'han condemnat a tres anys i mig de presó (la setmana del cas Nóos) per compondre, per encàrrec del programa La Tuerka, un rap sobre la monarquia. Com que aquest no és un espai de periodisme polític, no entraré a valorar la lletra en termes judicials però sí que cal exigir amb rotunditat des del periodisme cultural la llibertat i exculpació de Valtonyc. Cap mena de cultura pot existir sense llibertat. La llibertat que s'experimenta al carrer però també, i molt important, la que es viu dins el cap. Lamentablement, l'estat espanyol sembla tenir la mida presa als rapers. I així, tant Pablo Hasél com César Strawberry van ser condemnats per la seva feina, que consisteix precisament a eixamplar i explorar els mateixos límits de la llibertat.


El rap fa tres dècades i escaig que demostra el poder imbatible i etern de la paraula. Quan molta poesia ha caigut encisada per la melangia postadolescent i el narcisisme, quan sembla que la narrativa va lliscant cap a funcions utilitàries. Quan el pop ha fet un replegament domèstic i l'electrònica entreté i punt, és quan es pot valorar la potència d'algunes veus que aposten precisament pel més antic, més primigeni: la paraula, el to, la rima i el ritme.


De la sòlida reivindicació racial i social de l’old school a l'estripada del gangsta dels 90, sempre hi ha hagut (entre tones de morralla, admetem-ho) veus nues que no s'arronsen.


En el món del hip-hop anglosaxó en diuen beef i en el llatí tiradera. Si un canta alguna cosa que et molesta, la manera correcta de combatre'l és amb les mateixes armes: la rima. Això és el que és just: el combat amb les mateixes armes. Així que el proper fiscal o ment benpensant a qui li molesti el que canta Valtonyc o qualsevol altre MC, que vagi a la tiradera. Que compongui una lírica a favor del rei i la pengi a YouTube. Seria força entretingut, veient la capacitat dramàtica de la fiscalia. La rima amb rima es contesta. La llibertat amb llibertat. Oposar Codi Penal i música s'ha provat de fer des de segle XII, quan la polifonia es considerava pecat. Però tenen totes les de perdre: el Codi Penal no rima.