GOLAFRE 365
ROGER ESTRADA

El Tosta, l’últim vals

Un referent gastronòmic per als veïns

Els germans Rosselló. / FOTO: INSTAGRAM.COM / YUMMYSTRADANAKIS Zoom

L’últim dia del Tosta vaig plorar. De fet, tots els que ens vam reunir aquell diumenge per gaudir de l’últim menú especial del bar-restaurant dels germans Rosselló ens vam emocionar una mica. Com podíem no fer-ho? Estàvem dient adéu a un referent gastronòmic i social per als veïns dels barris de Can Baró i el Baix Guinardó de Barcelona.

Va ser un migdia d’emocions i de records. Per al Jaume, el Josep i el Ramon, les vivències de 50 anys d’incansable servei als seus clients, molts d’ells convertits en amics. Per a mi, cadascun dels àpats que hi vaig compartir amb el pare, la complicitat que els tres germans tenien amb la mare -sempre em pregunten per ella quan me’ls trobo pel carrer- o els entrepans que ens feien a mi i la meva dona a hores intempestives, quan ja estaven netejant, amb la persiana mig abaixada.

L’últim menú especial

Abans d’escriure aquesta columna he anat a l’arxivador on guardo els papers importants -el llibre de família, l’assegurança del pis, el contracte de quan vaig treballar a la revista Playboy - i he tret de la lletra T un paperet molt especial. Oi que hi ha qui guarda com un tresor el setlist del concert de Neil Young al Palau d’Esports del 1987? Doncs bé, jo conservo amb similar veneració l’últim menú especial del Tosta del 2011.

Atenció al reguitzell de clàssics. De primer: trinxat de la Cerdanya, esqueixada de bacallà, pebrots del piquillo farcits de salmó, entremesos, salmó amb espàrrecs, escalivada amb anxoves i sopa de peix. De segon: paella mixta, peus de porc amb bolets i cargols, orada a la navarresa, llenguado a l’ametlla amb gambes, parrillada de peix, cueta de rap amb gambes, costelletes de xai amb escalivada i entrecot amb formatge de cabra. Postres: mousse de pinya, flam amb nata, gelat, peres al vi, iogurt i maduixons amb moscatell. Jaume, Josep, Ramon: GRÀCIES.

P.D.: El relleu d’aquest negoci de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat el va assumir una família xinesa. Rellegeixo el paràgraf anterior i ploro d’impotència.ROGER ESTRADA