Slurp, slurp, adéu ‘caloret’!

Què n’és de punyetera la mare natura, cobrint el país amb aquesta inesperada xafogor quan el meu cervell segueix encara fregit pels estralls d’un altre Primavera Sound demolidor pel cos i l’ànima. En Miquel Bernis, company meteoròleg d’aquesta casa, diu que les temperatures baixaran a partir de demà dissabte, però jo ja he començat a sondejar el meu dealer habitual de gelats per si el caloret no afluixa.

Si em deixés arrossegar per la conspiranoia -una patologia molt post-Primavera, sens dubte- afirmaria sense embuts que darrere d’aquesta sobtada pujada del termòmetre s’hi amaga, com si es tractés d’un maquiavèl·lic prestidigitador del mercuri, un senyor anomenat Joan Viñallonga. M’explico. ¿No creieu que és molta casualitat que el caloret hagi fet acte de presència justament la setmana en què el senyor Viñallonga ha participat com a conferenciant dins la trobada Design 4Food, en el marc de la Barcelona Design Week? Em segueixo explicant...

Clàssics de la nostra infància

En la seva xerrada 40 anys construint nous productes per a gelats va repassar la seva trajectòria al capdavant del departament d’innovació i desenvolupament de nous productes de Frigo, des d’on va contribuir al llançament de clàssics de la nostra infància estiuenca com Drácula, Frigodedo, Frigopie, Twister, Frac o la que considero la seva més genial creació, el Calippo. És la sublimació del gelat entès com a antídot contra la calor, la seva versió més depurada i essencial -gel i suc de fruita- catapultada cap a l’Olimp de la gelateria gràcies a un enginy, una troballa del disseny meravellosa. Diguem adéu al pal dels clàssics polos, enfundem la barra de gel afruitada en un cartró i a mesura que es vagi consumint només caldrà prémer l’extrem inferior perquè l’elixir acolorit torni a treure el cap i així puguem seguir xarrupant-lo amb entusiasme. Slurp! Gràcies... Slurp! Senyor Viñallonga... Slurp! Adéu, caloret!