DISPERSLÀNDIA

Pota negra

Probablement en una dimensió paral·lela els humans hem estat colonitzats per una civilització extraterrestre. Potser aquests tipus perden l’oremusamb la nostra carn. De la mateixa manera que nosaltres ho fem amb el porc, els extraterrestres diuen en els seus sopars: “D’un humà s’aprofita tot”. Potser en els seus restaurants mengen peus d’humà a la brasa. Hi ha entrepans de llom humà en qualsevol bar, i d’altres de bacon ( humon ) amb un percentatge de greixos saturats no aconsellable per a un marcià amb colesterol.

En aquella dimensió alguns de nosaltres vivim en granges. Un percentatge no gaire elevat no arribem a l’edat adulta, sinó que els marcians ens serveixen en safates de plata amb vuit mesos d’edat. Aquest plat l’anomenen humanillos, i és molt valorat pels gurmets d’aquell planeta per la tendresa de la carn dels humanillos encara lactants.

Alguns humans vivim en camps, lliures. Ens recullen només per tornar a dormir a les nostres granges. A l’exterior mengem el que ens plau. Hi ha de tot, però els alienígenes hi han disposat verdures, hortalisses, carn de vaca alienígena i oli d’oliva marciana. Som el que ells anomenen “humans pota negra”. La nostra carn, una vegada seccionada en un delicat procés d’esquarterament, i maduració, es pot trobar a les botigues marcianes, tant en forma d’espatlla envasada al buit com en una pota d’humanón. El pernil humà es clava en una espècie de pernilera ( humanera ). Per aquestes dates les carnisseries alienígenes arriben al col·lapse. La demanda creix puntualment. Un pernil humà sempre és un regal ben rebut, sobretot per les sogres marcianes, i permet a l’alienígena gendre no menjar-se gaire l’olla. Encara que, esclar, si no disposes de gaires diners pots comprar una pota d’humà més econòmica. Són humans que no han conegut més que una granja industrial i que han menjat únicament pizzes i fast food. Però la voluntat és el que importa. No? Bon any i no us atipeu gaire.