LLIÇONS D’URBANITAT

Memòria històrica RAM

Qualsevol cosa que faci Werner Herzog té interès. No ho dic jo, és un axioma, una llei immutable de l’Univers. Tant sigui en forma de llibre (llegiu Conquista de lo inútil ) com de pel·lícula, Herzog és un dels pocs creadors lliures que el segle XXI podrà contemplar abans que els millennials controlin el planeta. I Herzog, que tant et filma la història d’un os afamat com Klaus Kinski a la jungla, ha decidit mirar allò que no es veu però que tothom mira: internet. La xarxa compleix 25 anys (segons qui i com ho compti) i Herzog ha presentat el seu especial regal d’aniversari: el documental Lo and behold.

Internet ja té un quartet de segle i al seu entorn s’hi ha construït un món radicalment nou. Sembla que tanta velocitat ens demana ara una mica de perspectiva i potser per això hem vist com en els últims anys sovintegen les històries que reflexionen sobre la xarxa.

Fem-ne un petit repàs. En aquest sentit potser més reflexiu que polític d’Herzog, és ineludible conèixer el documental All watched over by machines of loving grace del sempre lucidíssim Adam Curtis.

Però mes enllà de teòrics i intel·lectuals, la història d’internet i el món de la gent que hi treballa comencen a ser un gènere en ells mateixos. Em refereixo, esclar, a Halt and catch fir e, la sèrie que explica en forma de culebró implacablement construït la transformació del món cibernètic des dels trajos blaus d’IBM i la innovadora Texas dels 80 fins als primers hackers de la Costa Oest. Amb la construcció estel·lar d’un personatge a l’estil Steve Jobs encarnat de forma inquietant pel guapot Lee Pace.

També inclement, lúcida, divertida intel·ligent i amb molta més mala bava que House of cards, tenim la sèrie Silicon Valley, una agra comèdia de Mike Judge (pare de Beavis and Butt-Head als 90) en què des dels grans magnats fins als més tòtils dels programadors és mouen en un món absurd i impossible que, ves per on, és el nostre.

La gent nascuda l’any que es va inventar internet ja és gran i no coneix la dolçor analògica. La generació que la va construir vol contemplar la seva obra. És el moment que internet premi crtl+Z i faci la seva pròpia memòria històrica.