Guerrilla urbana

Japó + Perú = temptació

Tècnica, fermesa i concepte al Nikkei 103, l’últim restaurant de cuina 'nikkei' que ha obert les portes a Barcelona

Japó + Perú = temptació Zoom

Barcelona passa per una fase nikkei: el ritme d’inauguracions de locals que aposten per la fórmula (Japó + Perú) = salvatge. En compto 3 en els últims dos mesos. I pel que m’expliquen, sembla que el ritme no para. I la veritat, no m'estranya: la combinació de salses andines, anticuchos i ceviches amb el format tataki, sushi, nigiri o uramaki resulten sorprenents. Ja ho diuen: la creativitat és fer col·lisionar improbables.

El xef Roberto Sihuay em rep amb l’aura que envolta tots els peruans que he conegut últimament a Barcelona: una tranquil·litat magnètica que amaga un gran carisma i professionalitat. M’explica els plats amb detall i respecte. I, després, a molt bon ritme comença un menú que va evolucionant de la cuina freda als plats calents; 4 de freds, 4 de calents. Plats petits, de gust intens, que van guanyant contundència a mesura que avança l’àpat. Creacions que, petit à petit, et fan entrar en un viatge gastronòmic que culmina amb un mochi de xocolata maridat amb un còctel, també nikkei.

Al lío: començo amb un ceviche de tonyina amb llet de tigre, segueixo amb una trilogia de nigiris de salmó, toro i corbina (espectaculars, tots tres) i remato la primera part amb uns uramakis de llagostí cruixent que donen pas a un yakitori de pollastre i uns yakisoba de llagostí amb pasta de te verd picant. Festival. Si no se us ha fet la boca aigua, és que no sou humans i no heu tingut mai cap temptació.

Jo avui he sucumbit a totes les temptacions. El Nikkei 103 té a veure amb tècnica, fermesa i concepte; amb producte, gust i color. I molt ritme. Sens dubte, de la unió històrica de les dues cultures gastronòmiques en surt un cavall guanyador.