LLIÇONS D’URBANITAT

Hanks contra els trastos

Ara ja ho tinc claríssim: Tom Hanks és malastruc. L’estrena de la darrera de les pel·lícules de l’actor amb cara de venedor de tòner ( Sully ) confirma les sospites. Allà on apareix Hanks, les màquines s’espatllen. Especialment en coses vinculades amb l’espai aeri. Segurament perquè Hanks és bessons, un signe d’aire, com tots vostès segur que saben. Abans que a Sully, ja va fer estavellar l’avioneta a Nàufrag (2000) i en acabat va establir una relació abusiva amb una pilota. A Sully espatlla un avió modern i fantàstic en enlairar-se. Si el trasto vola per l’espai exterior i l’ha fabricat la NASA, no pateixin, que també se’l carregarà i farà veure que no ha estat ell tot posant veueta de xai sacrificial: “Houston... tenim un problema...” Quina barra!

El mar tampoc és prou segur per a les urpes malastrugues de Tom Hanks. A Capità Phillips quan s’embarca li segresten el vaixell. Ara em direu que no és culpa seva i que és aquest món de Trump i d’Illuminati el que fa que Hanks pateixi: error. A Aquesta casa és una ruïna vam comprovar com destrossava el més confortable dels somnis de la classe mitjana, mentre que a Tens un e-mail feia de la tranquil·la correspondència electrònica un embolic, amb la gentrificació de fons.

Vist des d’un altre angle, és lògic que les lluites de Hanks estiguin vinculades a la fragilitat d’unes tecnologies dissenyades per donar-nos seguretat i fer-nos creure que anem guanyant en la nostra lluita contra el món i la natura. Hanks és l’heroi senzill de Capra ficat en un relat distòpic de Dick. Representa la solidesa honesta de la vida antiga sotmesa a la dictadura d’unes andròmines que ens maregen, transporten i fan ballar el cap. A Atrapa’m si pots, Hanks lluita contra el poder tècnic de les falsificacions de DiCaprio, un altre actor ben dotat a l’hora de trencar maquinària ( L’aviador, Titanic...). Lluita contra la tecnologia de la mort ( Salvar el soldat Ryan ), contra la indústria de la maduresa (Big ), una lluita per la simplicitat que arriba al seu paroxisme a Forrest Gump.

Dit això, Hanks és malastruc. La seva primera pel·lícula com a protagonista, Mazes and monsters (1982), té el seu clímax dramàtic amb ell provant de tirar-se des de les Torres Bessones. Ja em diran si no és una declaració d’intencions.