GUERRILLA URBANA

Guiris sí, turistes no

El millor de Melbourne, Bangkok, DF, Austin. Però, sobretot, de Barcelona

Guiris sí, turistes no / FIRMA FOTO Zoom

Diumenge, 17 h. Massa tard per dinar i massa d’hora per sopar. Passo per la plaça del Macba, que mai descansa. I em planto davant del Caravelle, un bon lloc per quedar-se. Taules de fusta. Amples, llargues. Massisses. I com a condició sine qua non? Un somriure d’orella a orella i una amabilitat que traspassa. Els responsables? El Zim i la Poppy. Dos australians encantadors que van decidir venir a fer sort a Barcelona. Objectiu acomplert. En un moment sento més de tres idiomes diferents. Nois rossos, alts, pigats. Però també gent del barri. Famílies amb nens. Cites. Reunions d’amics o de feina. És un punt de trobada per a expatriats i per a locals a parts iguals. Però no per a turistes.

Faig una ullada a la carta. No és gaire extensa perquè canvia cada dia. Si no ens avorriríem, diuen. Cafè de qualitat, salses picants casolanes, adobats i cervesa artesana. La seva filosofia? Experimentar. Divertir-se. Prefereixen fer-ho ells mateixos abans que comprar-ho. Oblida’t dels horaris tradicionals. Pots dinar un plat collonut a mitja tarda perquè se t’ha fet tard, demanar uns tacos per esmorzar. O fer un brunch a qualsevol hora d’un diumenge de ressaca.

Què s’hi menja a Austràlia? Cuina mediterrània + asiàtica des de fa 50 anys. I el motiu, l’onada d’immigració massiva d’italians, grecs i tailandesos. Al meu costat, un jove americà li explica al Zim que se’n torna a Nova York. We’ll miss you. Una noia paga i pica l’ullet a la Poppy. Al fons: tres homes discuteixen amb la taula plena de papers. Lo de siempre. What do you have today? Fins demà! El Caravelle té el millor de Melbourne, Bangkok, DF, Austin. Però sobretot, d’aquí. Aquell neguit mediterrani, aquell ambient de pausa accelerada. La gran paradoxa de Barcelona. I a la vegada, allò que la fa tan especial.u

CARAVELLE. PINTOR FORTUNY, 31 (BARCELONA)