No ha sigut pas bona idea dedicar dues columnes a les vacances d’estiu; immers en la grisa rutina laboral, recordar aquells dies de despreocupada golafreria no ajuda a superar la síndrome postvacacional, que, segons els experts, afecta un de cada tres treballadors. Farem un esforç...
A Hendaia s’hi accedeix en deu minuts des d’Hondarribia a bord del ferri que sura pel riu Bidasoa. Agur, Euskal Herria! Salut, la France! Amb la dona tenim la intenció d’acostar-nos al Chateâu d’Abbadie, l’imponent castell d’estil neogòtic que es va fer construir a mitjans del segle XIX l’explorador, geògraf i astrònom Antoine Thomson d’Abbadie. Com que intuïm una visita llarga ens acostem a La Poissonerie (Rue des Figuiers, 9), un acollidor “local sense congelador” on ens cruspim una safata de peix i marisc (menció especial als seus turgents cargols de mar) directament vinguda de la llotja de Sant Joan Lohitzune.
Gràcies, Napoleó III
A sota del nostre apartament a Biarritz hi ha Le Comptoir du Foie Gras (Rue du Centre, 1), bar amb una animadíssima terrassa on es combinen delícies franceses i basques. La safata amb pernil de Baiona, formatge d’ovella de la Vall d’Ossau, piparrak i dos talls de foie-gras ens obliga a tornar-hi un parell de cops. Just a tocar hi tenim Les Halles, el mercat de Biarritz inaugurat el 1885 gràcies a l’ajuda de Napoleó III, que en va sufragar les despeses. Al seu interior hi trobem L’Écaillerie, la gloriosa paradeta dels germans Jean i Marc Nopal, nova generació d’una família dedicada des de sempre a extreure els millors fruits de la mar: ostres, gambes, musclos, cloïsses... Ampolla de vi blanc i cap a dins!
Última visita: La Rôtisserie du Roy León, un històric de Baiona. Em decep per insípid l’ou poché sobre escalopa de foie-gras amb mongetes estofades i cruixent de cansalada; però perdo la noció del temps i l’espai amb el seu magret d’ànec: en tallar-lo noto el crec del rostit d’enfora, que en boca es desplega tendre i suculent. Llagrimeta.u
