ES VIU MILLOR CANTANT

Ficar-se al llit amb la majoria silenciosa

Aquesta setmana... ‘Common people’, Pulp (1995)

Ficar-se al llit amb la majoria silenciosa / RICARD VILADRICH / GETTY Zoom

Per tal de treure importància a les mobilitzacions ciutadanes del 20-S a Catalunya, Méndez de Vigo va proferir: “A les manifestacions es veu la gent que hi va i les banderes que porten, però no es veu la gent normal que es queda a casa i que cada dia compleix la llei”. Aha! Un amic va relacionar ràpidament aquestes declaracions amb la cançó Common people de Pulp ( La gent normal, en la versió dels Manel) i a mi em va semblar brillant. Li robo la idea.

A la cançó, una de les més emblemàtiques del britpop dels anys 90, Jarvis Cocker canta a una noia que va conèixer. S’havia cultivat a Grècia, estudiava escultura a St Martin’s i explicava que son pare estava forrat. En saber-ho Jarvis va canviar la pinta de cervesa per un rom amb cola. Ella, encara que li sortia la pasta per les orelles, estava insatisfeta i, per acabar de realitzar-se, desitjava fer una mica de turisme de classe. Creia que ser pobre és cool : “Vull viure com la gent normal / vull fer el que sigui que fa la gent normal / vull ficar-me al llit amb gent normal, com tu”.

Segons la traducció dels Manel, el Jarvis li contesta: “Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal / puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit / però igualment mai entendràs què és anar comptant els anys / esperant la solució, que s’emporti tanta por / però tu mai viuràs com viuen els altres / ni patiràs com pateix la gent normal”. Com l’amiga del Jarvis, Méndez de Vigo no forma part d’allò que ell anomena gent normal. No pateix com la gent normal. Mai entendrà “el fracàs dels altres” ni comprendrà com els somnis se’ls van quedant en “riure i beure, i anar tirant; i, si es pot, follar de tant en tant”. El que fa és apropiar-se del pensament d’unes persones que, precisament, han triat no manifestar-se. És a dir que, com l’amiga del Jarvis, Méndez de Vigo no té ni la més remota idea de què pensa, com sent i com viu la gent normal. I tampoc li interessa saber-ho, perquè potser es trobaria que no pensen ni com ell ni com altres polítics que s’han enriquit, precisament, a costa de la gent normal. Una gent que, independentment de la seva ideologia, potser també està escandalitzada per la deriva autoritària del seu govern. Però, de la gent normal, a Méndez de Vigo només li interessa una cosa: que no es manifesten i que compleixen la llei cada dia. D’aquesta manera se’n pot apropiar com si res, però dubto molt que aquestes persones, per molt que no els agradi manifestar-se, se sentin còmodes amb aquesta apropiació.

És aquella mateixa fal·làcia de la majoria silenciosa tantes vegades esgrimida pel cunyadisme d’aquest país. Ah, la majoria silenciosa! Qui pogués saber què pensa! El somni humit d’aquests polítics és que la majoria silenciosa sigui una massa uniforme sobre la qual poder projectar les seves idees a mode de mapping. Qui pogués endur-se al llit la majoria silenciosa! Llàstima que, en voler-ho fer, aquesta pretesa gent normal de pensament homogeni se’ls escolaria entre els dits com un holograma. Llavors acabarien patèticament abraçats a ells mateixos tot cantant “ I want to sleep with common people like you / La la la ooooh / La la la la ooooh... ”.