Lliçons d'urbanitat

Duchamp, Putin i el software de Microsoft

S'està disputant a Nova York el mundial d'escacs. Tot i la poca atenció mediàtica dels últims anys, aquesta final torna a simbolitzar com en els vells temps de la Guerra Freda el combat entre Occident i Rússia. Pel món lliure tenim un marrec noruec, Magnus Carlsen. El representant rus és un exiliat de Crimea, Serguei Kariakin.

El cas és que els mitjans han volgut donar a l'enfrontament un tel d'èpica a l'estil del duel islandès del 72 entre Fischer i Spaski (per refrescar la memòria, es va estrenar aquest any la pel·li El cas Fischer, d'Edward Zwick).

Casualment (o no) aquests mateixos dies i fins al 22 de gener a la Fundació Miró de Barcelona hi ha l'expo Fi de partida:


Duchamp, els escacs i les avantguardes, comissariada per Manuel Segade. S’hi recull la important relació entre els escacs i l'imaginari de l'abstracció. Klee, Mondrian o Gris van utilitzar l'escacat per anar i tornar d'aquest món a l'oníric. I els escacs com a arma revolucionària, com va plantejar Dominique Noguez al seu Lenin Dada (Península), on juga amb la possibilitat que, al Zuric del 1916, Lenin i Tristan Tzara juguessin plegats. Comunisme i dadaisme nascuts del mateix blanc i negre d'un tauler.

I al centre de la mostra, Marcel Duchamp. L'home que va matar l'art per anar-se'n amb peons i reines. Seva és la frase: "Els escacs tenen tota la bellesa de l'art i molt més. No es poden comercialitzar. Els escacs són més purs que l'art".

Lamentablement, al nostre segle res s’escapa del comerç i el duel Carlsen/Kariakin s'emetrà online per un sistema de càmeres de realitat virtual. Carlsen ha preparat les partides al Carib amb un programa informàtic de 50.000 euros pagat pel seu espònsor: Microsoft. El noruec anuncia, per cert, tot el que se li posa al davant, mentre que Kariakin llueix samarretes de Putin i encarna l'Ostalgie soviètica al servei del nou tsar.


Duchamp deia que no tots els artistes són jugadors d'escacs, tots els jugadors d'escacs són artistes. Potser Carlsen i Kariakin també ho són. Com Lady Gaga contra Mr. Trololó. Lluita entre l' Occident decadent vs. la mare Rússia. De l'abstracció al 3D. Tot avança per enrocar-se.