GUERRILLA URBANA

Doble ‘flashback’

El Maians = a l’essència real de la Barceloneta

El Maians de la Barceloneta. / MANOLO GARCIA Zoom

Carrers estrets, cases baixes. Aire fresc i olor de mar. Sóc a la Barceloneta, el barri més barri de Barcelona. És diumenge i els diumenges són sagrats. Els seus veïns són animals de costums. I avui el que toca és quedar per fer el vermut. Carrers plens i bars abarrotats. Però aquesta vegada ho tinc clar. Avui no hi ha ruta que valgui i em dirigeixo -amb decisió- cap al Maians. El flash-back és doble. El nom? Un homenatge a l’illa que existia abans que es construís el barri. I l’essència = que els antics bars de pescadors.

La porta i les pissarres blaves són inconfusibles. Sostres baixos, prestatgeries de fusta, fotografies antigues. De fons: rialles, un trio de rumba, soroll de plats.

Casualitats (o no)I a la barra: l’Indalecio. Porta tota la vida vinculat a l’hostaleria i no ho pot amagar. Cada gest el delata. Té aquell tarannà d’abans. Un mood canalla, gamberro. Impossible d’impostar. Fa 10 anys va reformar un antic celler i el va convertir en un bar restaurant. Això sí, conservant part de l’estètica original.

La carta del Maians és curta però efectiva. La repasso de dalt a baix: gambes al brandi, xató, bacallà esqueixat, calamars, fideuà. Però tinc molt clar el que he vingut a buscar. Un arròs negre (!!!) i una de les canyes més ben tirades de la ciutat. A mi el que més m’agrada és emborratxar-vos, em diu. Me’l crec, fins i tot, abans que ho digui. Copa fresca + dos dits d’espuma, què més pots demanar. El Maians, bons plats, preus populars. I per damunt de tot: autenticitat.

MAIANS. SANT CARLES, 28 (BARCELONA)