RES A PERDRE

Autotravetes feministes

El feminisme actual viu un moment complex. Les faccions més radicals acaparen titulars i l’agressivitat a l’hora d’establir debats va in crescendo. Les xarxes socials no ajuden. Twitter s’ha convertit en una lluita de zasques amb campanyes d’assetjament orquestrades per la massa.

Jo n’estic farta, però ho diré una vegada més: es tracta d’un moviment plural, compost per moltes faccions diferents. L’única manera d’avançar és entenent el discurs dels altres, obrint debats constructius i entenent que, tot i que hem escollit camins diferents, tots volem el mateix. Acabar amb el patriarcat.

Per això quan una coneguda escriptora espanyola afirma que el fet que jo m’anomeni feminista és un insult per al feminisme, a mi em fa mal. No per l’afront, no per l’insult, sinó perquè una companya de lluita m’ha fet una traveta pública que només mina la sonoritat del col·lectiu. I quan em convertiu en trending topi c a Twitter amb una quantitat de missatges d’assetjament absolutament inconcebible, a mi em cau una llagrimeta. No pel rebuig, no per l’ofensa, sinó perquè aquestes no són les maneres adequades de construir un moviment guanyador.

Podem i cal que tinguem opinions enfrontades. És aquesta pluralitat la que permet els debats ideològics que enriqueixen el col·lectiu i cadascun dels individus que el formen. Però també siguem responsables i conseqüents amb la manera com fem públics els nostres parers. El feminisme que conquereix espais és aquell que suma idees, individus i opinions, no aquell que ataca. No el que agredeix.

Mentre seguim enfrontant-nos per matisos ideològics, recordem una vegada més que la lluita contra el patriarcat és allà fora. No entre nosaltres.

Versión en castellano: 'Autozancadillas feministas'