OBLADI-OBLADA

Olga Capdevila: «La meva obra = una veritable ‘selfie’»

Il·lustradora, directora d’art, dissenyadora. Ment (MOLT) inquieta. Va néixer envoltada de gossos i blat en un dels 100 pobles més petits de Catalunya. A Barcelona hi va venir per estudiar il·lustració. La seva obra = una veritable ‘selfie’ = Treballa amb retoladors permanents i acrílics en comptes de tinta xinesa i olis perquè és impacient. I dibuixa en llibretes i no sobre papers solts per sobreviure al caos. Sarcasme, colors plans, simplicitat, genialitat. I ALTES dosis d’humor. Què la inspira? La imperfecció: els manuals d’instruccions mal il·lustrats, els pins, els jeroglífics i les pissarres dels menús d’alguns bars. Quin encàrrec no acceptaria mai? Un catàleg que promocionés l’homofòbia, la criogènia o les bombetes de basar xinès. I ho té clar: a la vida ha arriscat amb algunes coses, però sap que els grans riscos encara han d’arribar.

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

'Modo avión' < 'Coworking'

Què és el primer que fas quan et lleves? Comprovar que és més tard de l’hora que m’havia proposat llevar-me i desactivar el ‘modo avión’.Què esmorzes? Mig entrepà sense crostó del forn de sota casa i el primer dels cafès (aquest amb llet) del dia. Tot per emportar. I després, què fas? Vaig a l’estudi (un ‘coworking’ compartit amb 8 ‘freelance’) i esmorzo davant de l’ordinador. Llegeixo el diari, repasso mails que mai contesto al moment i em poso a treballar. No segueixo uns horaris gens estrictes, però entre les 2 i quarts de 4 intento anar a casa a dinar, miro el culebró de la tarda com les senyores i torno a l’estudi. I al vespre solem acabar tan tard que creiem merèixer anar al bar a fer unes cerveses.

Imperfecció > Criogènia

Quan et ve la inspiració? El treball personal gairebé sempre és autoreferencial. El que és per encàrrec és diferent: les idees vénen i es maduren treballant-hi. Què és el que més t'inspira? A nivell gràfic em mou el que és imperfecte, lleig, accidentat. A nivell de contingut m’estimulen situacions encara més dramàtiques. Treballes gaire? Diguem que em passo moltes hores a l’estudi. Perdo molt el temps i em distrec amb una mosca. Això sí: després de vaguejar una estona, guanyo en eficàcia. Quin encàrrec no acceptaries mai? Una feina que em posés en un conflicte moral indissoluble. Una vegada vaig dir que no faria mai un catàleg que promocionés l’homofòbia, la criogènia o les bombetes de basar xinès. I continuo opinant el mateix.


Gràcia > Puntualitat

La feina passa al davant de tot? En alguns projectes és impossible distingir la línia que separa la feina d’un mateix. Així que moltes vegades sí: la feina al davant de tot. De quin projecte estàs més orgullosa? De tots els meus personals i dels encàrrecs en què el client ha confiat en el meu criteri i aportacions. Juntament amb la Carla Besora i el Jordi Oms sou Tropèl Il·lustració. Quina ha sigut la vostra última aventura? La retransformació d’un carro de fusta que primer va servir per distribuir i promocionar la nostra publicació ‘Havaneres’ i, més tard, la tercera publicació ‘Purgatory’. ¿La bogeria més bèstia que heu fet mai junts? Aparcar el projecte quan tothom l’aplaudia. I sola? Quedar amb algú per fer una copa fora de Gràcia. I a sobre prometre ser puntual.

Sarcasme & Risc

Què és el més bonic que t’han dit de la teva obra? Que la meva feina havia salvat una vida i que sempre m’estarien agraïts. Dies més tard vaig saber que el mail anava dirigit a una cosina del meu pare, també Olga Capdevila, metge de l’Hospital de Bellvitge. A part d’això, recordo com a elogis els riures escandalosos i els “un altre cop” dels cosins davant d’alguns dels ‘gifs’. ¿Ets tan graciosa com sembles amb els teus dibuixos? Sóc més sarcàstica que graciosa. Però en tot cas sí: humor al paper i a la vida. Què més tenen (o no) de tu les teves il·lustracions? La feina i sobretot la manera com es fan. Són una veritable ‘selfie’. ¿Has arriscat gaire a la vida? Amb algunes coses sí, però els grans riscos encara han d’arribar. ¿T'has enamorat mai d'algú a través de l'art? Crec que sí. Justament per aquesta capacitat d’autoretrat que té (alguna) obra. També és cert que l’absoluta admiració es pot confondre fàcilment amb enamorament…Has estimat o t'han estimat més? ‘Pasapalabra’. Creus en l'amor per sempre? Crec en l’amor. Sempre.