Una oda a la mediocritat ambientada a Barcelona

Triomfar. Fer-se un nom. Deixar petjada. Passar a la història. Sota la ciutat, l’obra teatral més recent de Llàtzer Garcia, presenta un retaule de personatges contemporanis molt reconeixibles en la seva voluntat de transcendir. La tardor passada el festival Temporada Alta va acollir l’estrena de l’obra, que avui torna a La Planeta, la sala gironina productora de l’espectacle i on es va presentar, i la setmana vinent recalarà al Lliure de Barcelona. Però ¿què és el que batega realment sota la ciutat? L’autor ens ajuda a desxifrar-ho.

NECESSITO TORNAR A ADMIRAR-TE

“Volia parlar d’una relació de parella en crisi”, dispara d’entrada Llàtzer Garcia per descriure aquell motor primer que va posar a rodar la peça. “Són dues persones decebudes d’elles mateixes, ja que no han fet res per aconseguir aquells somnis que s’havien marcat. Tota la vida els han dit que eren especials, però s’han escarxofat. Ja no s’admiren l’un a l’altre. I necessiten fer alguna cosa per corregir-ho”. Aquesta parella són la Dàlia i el David i viuen en una ciutat de províncies, a la qual se’ls ocorre donar totes les culpes de la seva dissort: creuen que a Barcelona tot el seu talent lluirà. Quan s’hi traslladen, la seva història conflueix amb la de tres secundaris que, a poc a poc, aniran reivindicant el seu protagonisme.

PÒQUER DE DESESPERATS

La parella que ve de províncies està integrada per la Dàlia, actriu, i el David, escriptor. Ella ha triomfat en obres amateurs i vol obrir-se les portes del món professional. El David es va fer escriptor per demostrar a tothom que era capaç de fer alguna cosa memorable. Quan la crisi de parella els rosega, deixen enrere bones feines, ho aposten tot a la que consideren l’última carta per a la seva felicitat.

A la ciutat han de conformar-se amb feines a temps parcial i poc gratificants en relació a les seves expectatives. La Dàlia, de dependenta en una sabateria. El David, atenent un locutori. En la seva nova vida plena d’estretors coneixen la Bàrbara, artista multidisciplinària en el punt àlgid de la seva carrera, segura de tenir una capacitat especial per descobrir nous talents. Ella és qui els presenta el Narcís, el seu cunyat, un director de teatre avui maleït que dispara a tort i a dret convençut d’haver caigut en desgràcia per la malesa dels altres. Ronda els 60 i és el més veterà; la resta tenen entre 30 i 35 anys. La dona del Narcís, la Míriam, té la vida més normal dels cinc: treballa en una biblioteca i es considera a si mateixa desprovista de qualsevol brillantor, la qual cosa la fa sentir desgraciada, que és com se senten tots els altres personatges: fins i tot els aparentment triomfadors bressolen de nit els fantasmes íntims de la insatisfacció. Perquè, en realitat, viuen de cara a la galeria i no escolten els propis sentiments. I això els converteix en un pòquer de desesperats.

PARÀLISI VS. ACCIÓ

Sota la ciutat es va creuar en la vida de Llàtzer Garcia quan els seus plans eren els d’escriure una altra obra, que tanqués la trilogia sobre la família iniciada per La terra oblidada (2012) i La pols (2014). L’ambició d’aquella peça el va fer desistir, de moment: “És una producció molt gran perquè demana un repartiment molt ampli, i ara no podia ser”. Però quan es va posar a escriure, d’alguna manera va reprendre el fil que La pols deixava en suspens. “L’obra acabava amb una exhortació a avançar, i a Sota la ciutat es veu que per molt que els personatges ho intentin en realitat no aconsegueixen avançar. Sota la ciutat s’havia de dir inicialment La paràlisi, però vaig descartar el títol perquè era horrible, tot i que en realitat tots els personatges estan paralitzats. No actuen lliurement, tot el que fan és per satisfer les expectatives dels altres. En realitat el que voldrien és desaparèixer, dissoldre’s en la massa”.

ODA A LA MEDIOCRITAT/BARCELONA

Barcelona podria ser el sisè personatge d’una història amb escenaris perfectament reconeixibles. Els personatges viuen al carrer del Diluvi, la Dàlia parla del Teatre Nacional. L’autor ha buscat localitzacions concretes per a una història inspirada inicialment en la novel·la de Richard Yates Revolutionary road, en què els personatges somien marxar a París per canviar de vida, sense arribar a fer-ho mai. “D’alguna manera, Sota la ciutat ironitza sobre la necessitat de fer grans coses, i critica el món cultural en què s’exigeix triomfar. En realitat, és una oda a la mediocritat”. |

‘Sota la ciutat’ Autoria i direcció: Llàtzer Garcia. Amb Marta Aran, Oriol Casals, Muguet Franc, Laura López, Albert Pérez

La Planeta / Teatre Lliure Del 8 al 10 d’abril / Del 14 d’abril a l’1 de maig