CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

El novato

*** Direcció: Rudi Rosenberg Guió: I. Gotesman, B. Muschio, R. Rosenberg. 81 min. França (2015). Amb Réphaël Ghrenassia, Joshua Raccah, Géraldine Martineau Per retrobar el gust agredolç de la preadolescència

'El novato'. Zoom

A diferència del que passa amb molts retrats de la pubertat marcats per una perspectiva adulta, la comèdia francesa El novato aconsegueix que les veus i els anhels dels joves protagonistes s’ajustin a les dimensions trastocades de l’univers preadolescent. Sense jutjar els antiherois de la funció, però tampoc compadint-los de manera paternalista, el debutant Rudi Rosenberg elabora un simpàtic cant a l’amistat que commou sense abusar de la volatilitat emocional dels personatges. Més que a l’imaginari ferit de François Truffaut o a la contundència satírica de Riad Sattouf, El novato apunta cap a referents ianquis, en particular, l’empàtica sensibilitat de John Hughes. Si no fos per la impersonal posada en escena de Rosenberg, podríem ser davant la preqüela imaginària d’ El club de los cinco o La chica de rosa. L’eficaç aparició del Don’t you want me de The Human League afegeix un toc de nostàlgia, mentre que la imatge més memorable del film estudia el rostre d’un xaval que no pot creure que li acabin de clavar el petó de la seva vida. |