Una noia torna a casa sola de nit

“El primer western de vampirs iranià”. La promoció d’ Una noia torna sola a casa de nit ven exotisme, però en realitat l’ opera prima de la cineasta Ana Lily Amirpour està produïda amb capital estatunidenc i compta amb Elijah Wood i la revista Vice entre els seus padrins. Amb el folklore reduït a cosmètica, el film busca una filiació indie que també passa per damunt del cànon vampírico-cinematogràfic de Béla Lugosi i Christopher Lee. Tot i això, és fàcil deixar-se endur per la cadència reposada de les escenes, i admirar la fotografia de Lyle Vincent, que no tem explorar la tonalitat del negre. Però Amirpour renuncia a esculpir un imaginari veritablement viu; això té com a conseqüència que la seva vampiressa silenciosa, que es comunica millor punxant cançons que no pas amb paraules, quedi completament òrfena de misteri. I les recurrents imatges de pous petrolífers xuclant la sang de la terra es converteixen en una inútil píndola de contingut dins d’una pel·lícula que, des del primer minut, s’acontenta a habitar una dimensió exclusivament superficial. |