Cultura 21/06/2013

La nit més curta

De mar o de muntanya, us proposem algunes de les millors festes i revetlles per a aquest Sant Joan

Cecília Lorenzo
4 min
La nit més curta

Del 21 al 24 de juny el Sol està en el punt més alt, en el moment en què més temps es fa visible i més estona ha escalfat la superfície de la Terra. El solstici, fidel indicador del canvi d'estació, ens dóna la benvinguda a l'estiu. Des de temps remots la humanitat ho celebra amb tota mena de rituals màgics i fogueres guaridores. Ara cristianitzada (ves per on, la festa pagana coincideix amb el dia de Sant Joan) i modernitzada amb petards, barres lliures, tiquets de consumició i xous pirotècnics, la vella excusa continua animant carrers, places, poblets de muntanya, platges i passeigs marítims arreu.

NIT DE FALLES

Mitjanit en un poblet amagat dels Pirineus. Els carrers i les places són a les fosques, mentre que a dalt de la muntanya s'observa una serp lluminosa formada per homes i dones que carreguen troncs encesos a l'espatlla baixa fent ziga-zagues camp a través. Com cada any, amb l'arribada del bon temps, molts pobles dels Pirineus celebren el solstici d'estiu corrent (o baixant) les falles, troncs o branques que preparen els joves del poble.

En un indret elevat, planten "el far", format per un grup de troncs que serveix per encendre totes les falles i des d'on comencen a baixar muntanya avall. Un cop al poble, els fallaires encenen una foguera i són rebuts amb danses, música i begudes. La nit del 23 de juny se'n fan a Isil (al Pallars Jussà), a Boí (a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça) i a Andorra la Vella.

SANT JOAN A CIUTADELLA

Sant Joan és l'excusa perfecta per passar uns dies a l'illa de Menorca, i els cavalls són la gran atracció de les festes que se celebren a Ciutadella. Comencen a les dues de la tarda del 23 de juny amb la presència del fabioler muntat en un ase, per donar pas a les famoses cavalcades pels carrers de la ciutat: el caragol des Born (a la plaça des Born) i la visita a l'ermita del sant i la tirada d'avellanes a la Contramurada. A la posta de sol tornen els cavalls i se celebren les corregudes a sa Plaça i el caragol de Santa Clara.

El dia de Sant Joan, després d'una sonada nit de revetlla, tornen els jocs, els caragols i les corregudes al pla de Sant Joan, a la plaça des Born o a ses Voltes. Però per poder veure bé els cavalls en acció, cal estar molt atents als avisos del fabioler, no perdre de vista els cavallers que hi prenen part i respectar el passadís per al pas, al galop, dels cavalls. La festa és impressionant, però també perillosa si no es va amb compte.

REVETLLES VORA EL MAR

És la més curta, però també la més calenta, màgica, enamoradora i mística de totes les nits. A tot arreu es munten enrenous per sortir a beure cava i tastar un bocinet de coca, però és sobretot a les localitats costaneres on les revetlles són més sonades. Del cap de Creus al delta de l'Ebre, i a les illes Balears, es construeixen fogueres a la platja i s'organitzen balls que acaben de matinada, on la festa acaba al xiringuito de la platja i un bany d'aigua salada a la sortida del sol per donar la benvinguda a l'estiu.

El foc de la flama del Canigó encén les fogueres de moltes poblacions catalanes, seguint una arrelada tradició nascuda l'any 1945. Segons alguns antropòlegs, l'home encén fogueres per Sant Joan per allargar durant la nit la llum del dia. Altres teories apunten al desig d'imitar el foc del Sol a la Terra i conjurar l'astre rei per allunyar els mals esperits i evitar les sequeres. Sigui com sigui, als catalans ens agrada reunir-nos al voltant del foc i sentir, encara que sigui durant una estona petita, l'aldarull dels petards i els focs d'artifici.

A Roses es fa un castell de focs i una gran foguera a la platja Nova; a Platja d'Aro, focs d'artifici i revetlla a la platja Gran; a Arenys de Mar, fira del solstici d'estiu, foguera a la platja de la Picòrdia i revetlla a la plaça de les Palmeres (amb La Salseta del Poble Sec) i a la platja amb DJ's i Miqui Puig; a Premià de Mar, revetlla popular i festes als xiringuitos, i a Torredembarra s'hi fa la festa del foc, amb fogueres, diables i castell de focs a dins del mar.

SANT JOAN A LA VALL D'ARAN

Com cada any, si les riuades que hi ha hagut aquesta setmana ho permeten, la Vall d'Aran reivindicarà el poder purificador del foc amb dues festes tradicionals: les festes deth Haro de Les i d'Arties.

La de Les viu el seu primer acte un any abans, quan el dia de Sant Pere (29 de juny) es col·loca a la plaça Major un tronc d'avet immens, que hi queda plantat fins a la nit de Sant Joan de l'any següent. El 23 de juny al vespre, coincidint amb la festa major del poble, el gran tronc comença a cremar.

La gent s'hi acosta per encendre-hi branques i falles i fer-les rodar al seu voltant, tot escampant per la població les propietats purificadores de les flames. Al voltant del cèrcol també es fa una processó i una exhibició de balls populars. El mateix tipus de festa, amb l' haro cremant al mig de la plaça Major, es fa la nit del 23 a la població d'Arties, també aranesa.

NIT DE BRUIXES

Sant Joan és una nit de sortilegis i rituals, diuen que és moment de fer aquelarres, conjurs i que el foc, aquesta nit, té propietats màgiques, que dóna bona sort i s'enduu les coses dolentes que passen durant l'any.

Amb aquesta excusa, algunes poblacions catalanes organitzen fires i festes màgiques. A Canyelles es fa la Fira del Solstici d'Estiu i la revetlla de Sant Joan, amb parades d'elements màgics, pedres, bruixes, productes esotèrics, tarotistes, un correfoc, la tradicional foguera de Sant Joan i una revetlla amb musica en directe. A Banyeres del Penedès es fa la Fireta Màgica de Banyeres, a Llers la Fira de les Bruixes i del Primer Vampir Català, i a Encamp (Andorra) la Nit de Bruixes i la Fira Esotèrica que omple el carrer Major d'espelmes, encens i bruixes disposades a endevinar el futur a tothom que ho vulgui.

stats