CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

El niño y la bestia

**** Direcció i guió: Mamoru Hosoda. Música: Masakatsu Takagi. 119 minuts. Japó (2015). Animació Per als que vulguin gaudir d’un anime alhora reconeixible i diferent

El niño y la bestia Zoom

Malgrat que no es mou dins de l’òrbita de la Ghibli, el director Mamoru Hosoda ha aconseguit fer-se un nom en l’animació japonesa gràcies a títols com La noia que saltava a través del temps, Summer wars o Wolf children. A El niño y la bestia, un nen orfe que fuig d’un món adult que no el protegeix s’endinsa en l’univers paral·lel on viuen tot de bèsties antropomorfes. Allà inicia una insòlita relació paternofilial amb un guerrer que també exercirà de mestre. Com un aprenent de Jedi, el Kyuta es forma a l’ombra d’una criatura amb ullals que li ensenya el secret de la força i a mantenir-se allunyat del costat fosc dels humans. Sense aquella fantasia desbordant que caracteritza l’estudi de Miyazaki, però amb una gran capacitat evocadora i molta sensibilitat pels petits detalls encantadors (l’esquitx blanc i pelut que fa de mascota del protagonista), Hosoda fa confluir dos universos a priori oposats, el món real urbà i modern i el fantàstic tradicional i rural, en un conte amb cert alè èpic (les batalles entre mascles alfes) i alhora filosòfic sobre la iniciació al món adult i l’aprenentatge. |