CINEMA
Cultura 05/09/2014

El musical mafiós i pop de Clint Eastwood

El veterà director adapta ‘Jersey boys’, el musical de Broadway que relata la història dels The Four Seasons

Xavi Serra
3 min

Newark és una ciutat a 20 minuts en cotxe de Manhattan, creuant el riu Hudson. És la ciutat de Philip Roth -i escenari de moltes de les seves novel·les-, però a Jersey boys Clint Eastwood no es fixa tant en el barri jueu de la ciutat, sinó en el dels italoamericans. Allà va néixer a finals dels 50 un dels grups de pop vocal més emblemàtics de la música popular nord-americana, The Four Seasons, una màquina de produir melodies cristal·lines que arrasaven a les llistes d’èxits. I si bé la seva música -més hereva de la tradició doo-woop que del rhythm’n’blues - avui dia no sona gaire a rock’n’roll, la vida dels seus membres -una colla de delinqüents juvenils amb tots els números per acabar a la presó- sí que va ser rockera. “Per sortir del barri tenies tres opcions: apuntar-te a l’exèrcit i possiblement morir, unir-te a la Màfia i possiblement morir o fer-te famós”, diu un dels The Four Seasons a la pel·lícula. Les dues últimes opcions eren les que més interessaven a Nick Massi i Tommy DeVito, però la veu privilegiada de Franki Valli i les cançons de Bob Gaudio van fer decantar la balança cap a l’èxit musical i els van permetre abandonar la mala vida a cop de hits.

L’incombustible Clint Eastwood (84 anys) sembla a priori una elecció estranya per portar a la pantalla la història dels The Four Seasons, sobretot si tenim en compte que el guió està basat en el musical homònim de Broadway. Però la música és una de les debilitats d’Eastwood, pianista de jazz prou solvent que ha firmat unes quantes bandes sonores, ha dirigit documentals musicals ( Piano blues, de la sèrie The blues ) i el 1988 va rodar el magnífic biopic de Charlie Parker, Bird. I si es grata una mica en la seva filmografia com a actor fins i tot apareix un atípic western musical: La llegenda de la ciutat sense nom, del 1969. Fa un parell d’anys, Eastwood va estar a punt de dirigir una nova versió de la pel·lícula Ha nascut una estrella,amb Beyoncé de protagonista, però el film no va tirar endavant. Sembla lògic pensar que Jersey boys és la manera que té de treure’s l’espina, però el director afirma que l’única raó per dirigir el film és que es va enganxar a la història dels quatre protagonistes.

Això sí, durant la primera part del film l’espectador ha de pessigar-se per creure que està veient una pel·lícula de Clint Eastwood i no de Martin Scorsese. El retrat d’un barri d’immigrants italians en què les cases tenen emmarcada la foto de Sinatra al costat de la del Papa, l’omnipresència de la Màfia -representada pel sentimental capo que interpreta el gran Christopher Walken- i els personatges que parlen directament a càmera fan pensar en una versió light d’ Un dels nostres amb més música i menys morts. Fins i tot hi ha una connexió amb l’univers Scorsese dins la història: un dels personatges del film, un amic de Tommy DeVito que posa en contacte Bob Gaudio amb els The Four Seasons, és el mateix Joe Pesci que més tard seria actor fetitxe de Scorsese. Ironies de la vida: quan els The Four Seasons se’n van anar en orris, DeVito va acabar treballant d’assistent personal de Pesci. ¿I com s’anomena el personatge que interpreta Pesci a Un dels nostres? Tommy DeVito.

A diferència d’altres adaptacions de musicals que fan creu i ratlla amb l’original per desmarcar-se’n, Jersey boys conserva l’estructura de l’obra i alguns dels intèrprets del musical, tant els de l’original de Broadway -John Lloyd Young, que va guanyar el Tony pel paper de Frankie Valli-, com del muntatge que van fer de gira -Erich Bergen i Michael Lomenda-. Però no és un homenatge a l’obra, sinó una solució pràctica amb la qual Eastwood, que també és productor de la cinta, s’estalviava els obligats assajos i podia rodar més ràpid. Com l’altre gran tòtem en actiu del cinema nord-americà, Woody Allen, Eastwood practica el noble art de no complicar-se gaire la vida des de fa temps. Segurament Jersey boys no ocuparà un lloc gaire destacat en la seva filmografia, però suposa un parèntesi lleuger abans de l’estrena a finals d’any d’ American Sniper, el thriller protagonitzat per Bradley Cooper, que apunta a competidor destacat en la pròxima cursa dels Oscars.

stats