El coneixereu com a guionista i escriptor i recordareu quan el van cridar a declarar per un possible delicte contra la Corona arran d’un gag del programa Bestiari il·lustrat. El que potser no sabíeu és que Jair Domínguez és també un rocker empedreït. El 2001 ja va ser finalista de la primera edició del Sona 9 amb el grup Poder Roig, però no ha sigut fins ara que s’ha atrevit a publicar un disc com a líder. El grup es diu Caritat Humana i el disc -del mateix nom- té cançons com M’agrada lo blanc (del qual ja es pot veure el vídeo), La dona d’en Freezer, Foc al tribunal o Balleu, fills de puta. És un treball que beu del punk, del rock dur i de la incorrecció política de la qual sempre ha fet bandera. “La incorrecció política és l’única manera que tens de fer reaccionar. Sempre he parlat sense embuts, sense censurar-me”, confessa. Ho fa, a més, en una època en què el pop ha guanyat la partida al rock i les lletres costumistes a la gamberrada. “Nosaltres anem a la contra perquè som dinosaures, per això tenim més sarcasme, ironia... hem viscut més”. Segons el Jair, “ens falta mala llet, perquè si no anem a la contra del que ha de ser el rock”.
