MÚSICA
Jordi Garrigós
Bad Gyal

“No em fio del discurs feminista dominant”

“No em fio del discurs feminista dominant” / GERARD LÓPEZ Zoom

Diuen que després de la tempesta sempre ve la calma però per a Alba Farelo AKA Bad Gyal els llamps no s’han amansit. Té només 45 minuts per parlar entre que arriba de la universitat i comença la feina i, durant aquesta estona, fuma compulsivament, mira el seu telèfon quasi més que el seu interlocutor i es fa selfies amb nanos que l’aturen pel carrer. “En el fons soc una pringada”, em diu, però ha aconseguit cridar l’atenció de tota la premsa especialitzada en només un any. Acaba de presentar la seva mixtape de debut, Slow wine, i només té 19 anys.

El 2016 ha sigut un any de canvis per a tu.

No creguis que la meva vida és tan diferent de com ho era fa un any, aquest matí he anat a classe i ara entro a treballar. Segurament ara hi ha gent que em reconeix més, m’aturen pel carrer, em surten més concerts. El millor de tot plegat són les persones que he conegut, que m’han permès entrar en contacte amb mons que m’interessen molt, com per exemple el de la moda. Però de rockstar res de res, continuo sent una morta de gana [riu].

T’ha canviat aquesta fama prematura?

M’he tornat una mica autista, no m’agrada que se m’acostin si no puc preveure quines intencions tenen. He fet molta purga de gent tòxica que hi havia a la meva vida, i ara només vull tenir al voltant persones que m’aportin coses bones. Les meves relacions socials han canviat i han entrat persones noves, com la meva parella, que em dona moltíssimes coses que no tenia.

¿Aquest trencament inclou Vilassar de Mar?

Allà, generalment, no soc ben rebuda, mai he pogut expressar-me com em sento de debò sense que em miressin malament. Al principi era la rara i la boja del poble i, ara que em va bé, el que sents no és respecte o admiració i sí frases com “A aquesta en dos dies se li acaba el xollo”. Sembla que sempre estiguin buscant la merda, però és una gent que me la sua.

¿Has notat acostaments interessats des que tens cançons que superen el milió d’escoltes a YouTube?

Hi ha molta gent que ve per interès, per tenir més seguidors a les xarxes i coses així. És el que més odio de tot plegat, però alhora els veus les intencions d’una hora lluny. Que no es pensin que soc imbècil, els calo a la primera.

Després de diversos temes i col·laboracions, has publicat Slow wine, la teva primera mixtape.

Tenia moltes ganes que sortís, ja que el que vaig publicar al principi no és que fos una broma però sí una anècdota que va tenir una repercussió al·lucinant. La mixtape és el meu primer treball seriós, molt més pensat, treballat... La meva presentació és aquesta i no un remix de la Rihanna. Tinc unes influències musicals més riques i aquí estan ben representades.

Ni a les teves primeres cançons ni a la mixtape hi ha rastre de trap, però a tu se t’ha inclòs sovint en aquesta escena...

És una etiqueta que m’han col·locat els mitjans de comunicació però que no té res a veure amb la realitat. Ara toca vendre trap i si és una trap queen millor, i jo em sento zero identificada amb tot això. Escolto cançons de música trap que m’agraden, però el meu rotllo és el dancehall, els ritmes tropicals, el reggaeton.

Amb aquesta escena compartiu l’al·lèrgia als elapés, em sembla un xoc quasi generacional.

A mi no em surt rendible fer un disc. Podria trobar una discogràfica, però ja no tindria la llibertat que tinc ara i, tot i que he tingut propostes més o menys serioses, no m’interessen. Volia decidir lliurement com fer la mixtape a la meva manera.

Ball, sexe i diners són els tres tòtems de Slow wine.

I hi afegiria la rutina, és del que m’interessa parlar: em mato a treballar, no tinc un duro, vull independitzar-me amb la meva parella... Així que evidentment que parlo de la importància dels calés. El ball, el sexe, l’amor, són coses que passen a la vida i han de sortir reflectides en el que faig. És molt fàcil fingir ser un gàngster com al traplife, però no cantaré que he venut droga si no ho he fet en la vida. M’he buscat una feina per tenir la meva pasta i no aniré d’una cosa que no soc.

¿Aquestes cançons transmeten gaire diferència entre l’Alba i la Bad Gyal? ¿Fins a quin punt s’imposa el personatge?

L’Alba que va a la universitat, a la feina o està amb la seva família no és exactament igual que la Bad Gyal. Si la Bad Gyal va a buscar feina, no la voldrà ningú [riu]. En una època va ser el nom que utilitzava per fer tot el que m’agradava i estava mal vist. Ara això de moure el cul [ballar twerk ] està de moda, però abans deien que érem unes guarres per fer-ho. Aquest personatge surt de la merda, de no sentir-se acceptat. Soc jo sense censura de la meva feina, la rutina o els pares.

¿T’agradava que t’etiquetessin com una artista de música feminista?

No em fio del discurs feminista dominant. A mi les feministes del meu poble se’m tiraven a sobre quan ballava, em deien que m’objectualitzava i que només ho feia per atraure els tios. Ha sigut la premsa qui m’ha englobat dins del trap feminista perquè es venia bé. I ni faig trap ni és feminisme tal com ells l’entenen.