Les cançons de Mazoni travessen el Bòsfor

“No sé què passarà aquests dies, però em faria il·lusió poder fer aquests concerts, que no s’haguessin de cancel·lar”. En el moment de l’entrevista, Jaume Pla (Mazoni) està assajant amb l’Istanbul Street Ensemble una producció per ara única que, si causes de força major no ho impedeixen, es presentarà aquest cap de setmana a Manresa, Girona i Barcelona. L’espectacle s’estrena dins del marc de la Fira Mediterrània de Manresa el 6 d’octubre (a El Sielu), i després passarà per l’Auditori de Girona el dia 7 i pel Festival Connexions de Barcelona (sala Apolo) el dia 8.

A Jaume Pla, que enguany ha publicat el disc Carn, os i tot inclòs, li agrada de tant en tant fer excursions artístiques que ell anomena “una mena de càpsules” intercalades en la seva trajectòria discogràfica, com els 31 concerts en 31 dies i els 31 dies component a l’Arts Santa Mònica. En aquesta ocasió, l’experiment consistia a fer viatjar una de les seves cançons a Istanbul perquè la interpretessin a la seva manera músics de la ciutat turca. La idea sorgeix del projecte Navigam, que vol donar a conèixer arreu del món les cançons de la nova escena catalana i és el tema del documental Navigam: Per primer cop, dirigit per Josep Sarquella i estrenat a principis d’any al Canal 33.

“Al principi només havia de viatjar la cançó, però al final hi vaig anar una setmana”, explica. “Es tracta de sortir d’aquesta cosa tan encotillada de disc-gira-disc-gira. No estava previst, però al final et deixes portar, és allò de be water my friend ”. A Navigam: Per primer cop veiem com una sèrie de músics d’Istanbul escolten la cançó Per primer cop sense tenir-ne cap informació prèvia, ni entendre’n la lletra, i com la toquen a la seva manera i se la fan seva, amb flautes, arpes, veu, percussions... També veiem Pla emocionat escoltant el que enregistren els músics d’Istanbul i, finalment, viatjant a la ciutat del Bòsfor i interpretant la cançó amb ells. Cinc d’aquests instrumentistes turcs han viatjat a Catalunya i aportaran nous arranjaments i timbres molt diferents a les cançons de Mazoni. Són Eylül Bicer (guitarra), Ülkü Aybala (veu), Serdar Deli (kaval), Hakan Güngör (qanun) i Yurdal Tokcan (llaüt). Tocaran amb Miquel Sospedra, Aleix Bou i el mateix Pla. “És a dir, un trio de baix, bateria i guitarra més el quintet turc”, aclareix.

“Van veure que estàvem consternats”

Tenen només quatre dies d’assajos i, a més, aquests dies la convulsa actualitat fa que costi molt concentrar-se. “A cada moment estàs mirant el mòbil”, explica Pla, desolat per les càrregues policials de diumenge i els esdeveniments que les han seguit. Esclar que ho han comentat amb els músics d’Istanbul: “Van veure que estàvem consternats i comparteixen algunes coses, tot i que cadascú amb les seves idees”. “Son gent molt tranquil·la i afable, molt més relaxats que nosaltres, però per altra banda hi ha molt bon rotllo i n’hi ha que ni tan sols parlen anglès”. Pla, per exemple, es va sorprendre del fet que la majoria d’instruments que toquen a Turquia són melòdics i de percussió, mentre que aquí solen manar instruments polifònics i harmònics com la guitarra i el piano. “És com si el pensament funcionés diferent. El flautista, per exemple, ens va demanar més espai per al seu solo, però no era una qüestió d’ego, sinó espiritual, ens ho va explicar molt bé”, comenta Pla, que s’ha hagut d’adaptar ràpidament a una manera diferent de pensar la música. “És un anar fent, un fluir, tot el contrari que la nostra manera d’encapsular-ho tot en el mínim de temps”.