MÚSICA
JOAN PONS

Versions que esclaten als morros

D.A. ‘Rough Trade Shops. Covers Vol. 1’ (Rough Trade/Popstock!) 5*

Versions que esclaten als morros Zoom

Com ha de ser una bona versió? Doncs hi ha diferents teories, escoles analítiques i accepcions sobre el tema. En primer lloc hi ha els que creuen que una interpretació d’una cançó aliena ha de ser un xoc de trens estilístic: capgirar la música original respectant l’esquelet compositiu. Exemples: el grup de garatge-rock The Dirtbombs fent un clàssic del house d’Inner City, The White Stripes llegint Dolly Parton en clau blues alternatiu, The Damned convertint The Beatles al punk o The Residents fent electrònica d’avantguarda a partir d’Elvis Presley. També n’hi ha que creuen que una versió ha de ser una penyora als músics-mestres d’una generació precedent que han influït en la pròpia. Honrar el pare en lloc de matar-lo, ja sigui The Beatles, The Kinks o The Smiths. Una manera com qualsevol altra de reescriure la història.

En segon lloc, una bona versió també és aquell tema que crea teixit entre músics d’una mateixa generació, que s’intercanvien els temes en present enfortint certes escenes. Dinosaur Jr. fent The Cure, Flying Saucer Attack fixant-se en Suede, Kirsty MacColl apropiant-se de Billy Bragg o Pixies fent The Jesus & Mary Chain.

Finalment val al pena destacar com a gran valor d’una versió aquelles peces que esborren les fronteres entre mainstream i rock alternatiu. Al final tot és música. Royal Trux embruten Dire Straits, The Meat Purveyors canten Madonna com si fos country, Melt-Banana s’atreveixen amb Queen i, també al revés, Bruce Springsteen fa seu un tema de Suicide. Tots aquest exemples es poden trobar a Rough trade shops. Covers vol. 1. Aquest doble disc llançat per les tendes Rough Trade com a celebració del seu 40 aniversari és el manual més didàctic possible sobre l’art de fer versions. Compte! Que no es tracta d’una tabarra acadèmica. També és una de les recopilacions de cançons més divertides d’enguany.

Perquè, al final, una versió ha de ser una sorpresa. Una interpretació que afegeix un discurs diferent a un tema que ens resulta familiar. I s’han de poder reconèixer totes dues coses: la identitat de l’original i el fet diferencial de l’aportació. En aquest sentit Rough trade shops. Covers vol. 1 és com un d’aquells paquets sorpresa que regalava el barrufet bromista: totes les cançons t’esclaten als morros. I això no és que sigui bo que passi: és que és boníssim.