Crítica de disc
Cultura Música 07/10/2016

Trentemøller - 'Fixion'

Manu González
1 min

Ja ens podem acomiadar definitivament de l'artista electropop danès Anders Trentemøller i donar la benvinguda al músic de dream pop fosc Trentemøller, autor de Fixion, quart LP en la carrera d'aquest músic electrònic però primer com a compositor amb una fixació molt marcada: facturar ambients opressius a mig camí entre els primers Joy Division i els The Cure menys lluminosos. Evidentment, també tenim una mica de shoegaze i dream pop dels noranta, però sempre marcat per un ritme marcial de baix molt Peter Hook. Si amb Lost Trentemøller va voler renovar el seu imaginari electrònic acostant-se als New Order en clau industrial, amb Fixion remena més enrere, en aquell blanc i negre opressiu de les fotos d'Anton Corbijn per a Ian Curtis i els seus. Un disc llarg, trist i negre que només s'anima amb aquesta River in me amb veu de la Jenny Beth de Savages i una Circuits que recorda els Cabaret Voltaire de finals dels vuitanta. Adéu a l’estiu.

stats