CRÍTICA DE DISC
GERARD CASAU

Swans - ‘The glowing man’ (4*)

Young god / Mute

Swans ‘The glowing man’Young god / Mute Zoom

Quan comença a sonar un disc de Swans, tot s’atura. El projecte que comanda Michael Gira ens exigeix abandonar qualsevol rutina per centrar la nostra atenció a escoltar la tempesta, acompanyant l’esforç d’uns músics que utilitzen la repetició com una eina maximalista per fer del rock no un exercici estètic sinó una força torrencial, espiritual i física. The glowing man no s’allunya d’aquest posicionament radical, però d’entre els treballs recents de Swans, és el que té blocs de sonoritat menys densa, i el que més estona passa en fases de suspensió, en què es fa palès que el primer “viatge” musical de Gira va ser escoltant The Doors. El disc és també l’últim moviment de l’actual encarnació del grup, que posa punt i a part amb un tema de llum extàtica anomenat Finally, peace. Però l’acusació d’abús sexual llançada recentment contra Gira ha desplaçat la gravetat de l’àlbum cap a When will I return, crònica d’una agressió soferta (i cantada) per la parella de l’artista.