MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Revolució tropical

Sérgio Dias porta a Barcelona l’última mutació d’Os Mutantes, mítics representants del moviment tropicalista dels 60

Revolució tropical / GLACIAR MUSIC Zoom

Són temps convulsos per al Brasil, que a les portes d’acollir uns Jocs Olímpics viu una tempesta política i social. També vivia temps convulsos l’any 1968, quan Os Mutantes s’aliaven amb Caetano Veloso, Gilberto Gil i altres músics de la contracultura brasilera per firmar una obra mestra de la psicodèlia, l’equivalent tropical al Sgt. Pepper’s dels Beatles. Es tractava de Tropicália ou panis et circencis, que va aparèixer gairebé en paral·lel al primer treball homònim del trio de São Paulo, aleshores format per Rita Lee, Sérgio Dias i Arnaldo Baptista. Cançons com Panis et circensis, A minha menina, Baby o Bat Macumba combinaven l’experimentació de l’època més hippie dels Beatles, pedals fuzz i sons tradicionals del Brasil en un collage d’una frescor que encara avui resulta fascinant.

Contra la dictadura

El moviment tropicalista no tenia res a veure amb el context de la bossa nova, que s’havia pogut desenvolupar plàcidament durant l’era daurada presidida per Kubitschek. Ara la contracultura s’enfrontava a una dictadura militar que no dubtava de posar en marxa la seva força repressora, i el moviment dels tropicalistes va acabar amb Gil i Veloso empresonats i més tard exiliats a Londres.

Han passat gairebé 50 anys de tota aquesta història, però Os Mutantes segueixen aquí. Estan canviats, això sí, però mantenen gairebé intactes l’esperit psicodèlic i el gust per l’experimentació. El grup, que havia plegat del tot a finals dels anys 70 (Rita Lee i Arnaldo Baptista l’havien deixat molt abans), va reunir la seva formació original l’any 2006 -sense Rita Lee, que ja no vol saber res del grup- en el que havia de ser només una trobada puntual. L’oportunitat venia donada pel Barbican Arts Centre de Londres, amb motiu d’una exposició sobre el moviment tropicalista. La cosa es va allargar i el grup va fer una sèrie de concerts a diverses ciutats dels Estats Units i el 2007 va actuar a São Paulo. Animats pel moment, Sérgio Dias i el percussionista Dinho Leme van decidir donar una nova vida al grup i ja sense Arnaldo Baptista van tornar a l’estudi de gravació i en van sortir amb Haih or amortecedor (2009). Quatre anys més tard arribava Fool metal Jack (2013), un disc de textures més dures i lletres majoritàriament en anglès que presenten avui a l’Apolo.