CRÍTICA DE DISC
POL GÓMEZ

Pumeza Matshikiza - ‘Arias’ (4*)

Decca Classics / Universal

Pumeza Matshikiza ‘Arias’Decca Classics / Universal Zoom

No es pot negar que en l’eclosió de Pumeza -nascuda a Sud-àfrica i formada en l’òpera després de l’apartheid- hi ha un cert exotisme que juga al seu favor: el factor raça, en un moment d’escassetat de grans sopranos negres (què se n’ha fet de Danielle de Niese, la Beyoncé del repertori barroc?), s’ha d’afegir als seus orígens humils. Però en l’òpera es pot jugar amb el màrqueting fins a cert punt: la veu ha de convèncer o tot cau. Per tant, tampoc es pot negar que en l’eclosió de Pumeza la seva arma és una veu càlida i ferma que entendreix sense cap esforç: és com un riu constant i fresc. Arias, el seu segon disc amb Decca, proposa un viatge regressiu per 400 anys de tendresa, arrencant amb Puccini i acabant amb el lament de Dido de Purcell, mostrant pel camí una calidesa i un virtuosisme emocionants. Pumeza té el repertori líric per la mà -enlluerna com a Mimí, Liù o com la Susanna de Mozart-, però el programa guanya quan s’endinsa en terrenys fràgils com les melodies franceses -Hahn, Fauré- o les Cançons negres de Montsalvatge. Un disc que fa goig.