El Zoom
Jordi Garrigós

Luke Haines, el renegat del ‘britpop’

Músic

Luke Haines, el renegat del ‘britpop’ Zoom

La llista de grups que han estat a punt d'aconseguir-ho és llarga i il·lustre. The Box Tops, Dexy's Midnight Runners, Orange Juice o Jasmine Minks són algunes de les moltes bandes que s'han quedat a un pas de ser estrelles però que, per un motiu o altre, no ho han aconseguit. Irremeiablement perdedors, irremeiablement incompresos. Com Luke Haines quan liderava The Auteurs. Van debutar amb New wave (1993) i van ser finalistes del Mercury Prize al millor grup novell d'aquell any, però van perdre davant dels Suede, el britpop va esclatar i ells se’n van quedar fora. Tot i tenir àlbums tan notables com Now I'm a cowboy (1994), les vendes van baixar progressivament i el grup va dissoldre's al tombant de segle. Haines, un personatge tan culte i genuí com irritable, va desmarcar-se de l'inofensiu pop britànic de principis dels noranta, acusant-lo de ser reaccionari i de dretes. Tot i aquest petit fracàs, va seguir tocant en solitari, formant projectes nous (Black Box Recorder, Baader Meinhof), vivint a l'Argentina, i és un músic pràcticament de culte. Continua sent un malcarat, però la seva incorruptibilitat –i les seves cançons– ens recorden que és un dels compositors més destacats de la seva generació. Aquest dissabte és el cap de cartell del Minifestival de Música Independent de Barcelona, al Prat.