Música
MANU GONZÁLEZ

Lorde: disputant el tron a Taylor Swift

La cantant neozelandesa actuarà al Sant Jordi Club el dilluns 9 d’octubre

Lorde: disputant el tron a Taylor Swift / BRENDAN WALTER Zoom

Ella Marija Lani Yelich-O’Connor és una jove de vint anys d’Auckland, Nova Zelanda, que s’ha convertit amb només dos discos i un EP en una de les figures amb més projecció del pop internacional i l’única artista que actualment pot desbancar del seu tron daurat la poderosa Taylor Swift. Mentre no arribi Reputation, l’esperat retorn de Swift previst per al novembre, el disc pop de l’any té títol i autora: Melodrama (2017), de Lorde.

Aquesta jove neozelandesa va fitxar per Universal als 12 anys, però no va ser fins tres anys més tard, el 2012, amb l’edició del seu EP The love club i la ràpida viralització del hit Royals, que molts en vam sentir a parlar. Sobtava la veu poderosa d’una noia de tan sols quinze anys que n’aparentava més de vint. I aquest és, probablement, el millor secret de Lorde. Ni la seva imatge ni la seva veu són juvenils, ni ha tingut una cort de mànagers de Disney des que era una criatura. Els dos productors amb qui ha treballat fins ara (Joel Little i Jack Antonoff) tampoc l’han tractat com una nena petita ni han volgut sexualitzar el seu repertori com si fos una nova Lolita.

Lorde pot convèncer els adults perquè la seva música és madura, intensa, interessant, i no cau en estereotips aprofitant-se de les modes sonores actuals, com el trap. Les seves cançons són molt personals, revestides de minimalisme R&B amb certa grandiloqüència pop, a mig camí entre Lana del Rey i Florence and the Machine. Lorde també arrossega joves, perquè es veuen reflectits en el seu anhel per ser presa seriosament i trobar la seva veu en la societat sense abandonar mai la diversió. Com comentava recentment en una entrevista: “Tenir 20 anys té una mica de melodrama. En aquesta edat pot passar qualsevol cosa i tot passa i canvia molt ràpid... A més, sempre m’ha encantat donar un toc grandiloqüent i gloriós a les coses. Fer d’una nit de dissabte de merda un gran melodrama”.