Música
Jordi Garrigós

Explicant l'inframón

El trio Las Ruinas presenta el seu setè disc en set anys, '100% maximum heavy pop', al cinquè aniversari de La Fonoteca Barcelona

La Barcelona de Las Ruinas / RAFA PIERA Zoom

Barcelona és una ciutat en constant moviment, transformació i contrastos on, com en qualsevol altra gran capital, sempre passen coses. I als llocs on la vida mai s'atura, apareixen persones que l'expliquen, que descriuen els carrers i les relacions i intercanvis socials en tots els àmbits de la producció cultural. Sempre es parla dels narradors de la Barcelona contemporània en el món de la narrativa o el periodisme (Carlos Zanón, Miqui Otero, Marina Espasa, Kiko Amat) però cal sumar-hi alguns músics que també són cronistes de la ciutat a les seves cançons. Els més destacats avui en dia podrien ser Artur Estrada (de Nueva Vulcano) o Edu Chirinos, vocalista i guitarra a Las Ruinas, una banda que acaba de publicar el seu setè elapé: 100% maximum heavy pop. "Escric sobre el que hi ha allà fora", diu el seu principal compositor: "El que no s'ensenya, el que amaga la ciutat al turisme, l'inframón dels que vivim aquí".

"M'he passat molt temps parlant sobre Barcelona -malgrat que en el fons era sobre mi mateix- i amb el nou disc hem recuperat la crítica", explica Chirinos. El nou disc de Las Ruinas sembla dividit per dos patrons, la crítica ferotge i el punk més primari de la primera part del disc i el món interior pop en la segona cara. De l'acceleració punyent de Zona alta ("Me siento tan bajo en la zona alta") a la història d'amor i soledat melòdica de Me quedo en casa.

Frescos i directes

Després de set discos, un per any de vida, l'engranatge de Las Ruinas funciona com un rellotge -composició, assaig, gravació, publicació- i les úniques rutines que els turmenten són "la batalla anual sobre la portada i decidir com es fa promo", apunta el bateria Toni López. Amb 100% maximum heavy pop el grup reconeix haver-se relaxat en els tempos: "Fins ara quan ho teníem tot enllestit ja volíem que sortís el disc, el nostre segell -El Genio Equivocado- anava de cul amb nosaltres, però aquesta vegada hem decidit anar més tranquils", explica Jaime Bertran, baixista.

El cert és que el grup ha aconseguit acumular un catàleg de cançons que sempre sonen "fresques i directes", gràcies a l'emergència i la immediatesa. Aquesta amfetamínica producció només té un problema. "Potser la gent no té temps d'assimilar les cançons", diu Chirinos, i s'hi suma Bertran: "A vegades estem presentant un disc i la gent vol escoltar les cançons de l'anterior, com si encara no hagués gaudit de les antigues".

El 4 de novembre Las Ruinas presenten 100% maximum heavy pop a la Sala Almo2bar. Els acompanyen Mujeres i Sierra i servirà per celebrar el cinquè aniversari de la promotora La Fonoteca Barcelona.