Sang menstrual, cine de terror i de vampirs... La cantant noruega Jenny Hval va trobar inspiració en temes a priori escabrosos i els va convertir en peces d'una bellesa insòlita i avantguardista. Amb aquests ingredients, el seu últim disc, Blood bitch (2016), va ser un dels més celebrats del 2016 i aquest divendres 28 d'abril el porta a Barcelona dins el cicle DNIT del CaixaForum. “Mentre gravàvem, em vaig enganxar a films exploitaiton i de terror dels 70, especialment als de Jesús Franco, i volia explorar possibles connexions amb la meva música, a través de la imatge de la sang fluint”, explica. En realitat, però, “només volia fer música bonica”, aclareix. I és veritat, malgrat el contrast amb les sovint intrigants textures electròniques de les cançons, la seva veu planeja, melodiosa, com un punt de llum en la foscor, una papallona insuflant colors en un paisatge distòpic. Amb sis discos en solitari -els dos primers com a Rockettothesky-, Hval és ara mateix a la cúspide de la seva carrera i no pensa en altra cosa que gaudir-ne: “Potser treballo en alguna cosa sense saber-ho, però el meu lema ara és «Cap disc el 2017!»”, exclama.
