La portada
Laia Beltran

Heura Gaya: “La gralla és un instrument amb una mica de mala premsa”

Heura Gaya: “La gralla és un instrument amb una mica de mala premsa” Zoom

<<

REW

A casa de l’Heura Gaya sempre hi ha hagut afició per la música. “De petita vaig estudiar-ne, però sense cap intenció de dedicar-m’hi. Jo tenia claríssim que volia fer belles arts”. Per això va marxar de Juneda cap a Barcelona. Abans, es va apuntar al grup de grallers del poble. “Per una raó més social que musical”, puntualitza. “Sé que sona estrany però la gralla em va captivar”. I, de retruc, també va descobrir el poder de la música tradicional per connectar amb les arrels.

PLAY

>

Després de llicenciar-se a l’Esmuc, la mirada de l’Heura ha anat més enllà. “És inevitable portar la gralla a un món contemporani si vols que sigui un instrument normal. Per això no et pots quedar amb el repertori tradicional. Jo he acabat component per necessitat”. D’aquí el seu vessant com a autora, recollit al llibre Introspeccions (2016). “Sé que la gralla és un instrument amb una mica de mala premsa, però és fresc i es pot tocar de moltes maneres”.

FF

>>

Com a cantant de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, l’Heura clausurarà divendres que ve la trentena edició del Festival Tradicionàrius juntament amb Mesclat. “Ara mateix estic centrada a estudiar la veu. És el nostre instrument innat. He escoltat moltes gravacions antigues i vull conservar aquell timbre, però sense deixar la tècnica de banda. La filosofia és la mateixa que a l’hora de compondre: usem pals de la música tradicional i els traslladem a la música d’autoria”. Com diria el poeta J.V. Foix, l’exalta el nou i l’enamora el vell.