Doncs mira, potser un dels efectes col·laterals positius del Nobel a Dylan és que ara prendrem consciència tots del fet que, de vegades, val la pena escoltar les lletres d’una cançó amb predisposició literària. No tots els discos accepten aquest tipus de recepció lletraferida, esclar, però Fruta y verdura d’Espanto sí. I la recompensa, si pares atenció a les paraules, és molt alta. Estem davant d’un treball que, només pels seus textos, ja té un enorme mèrit com a renovació (o reconversió en format lletra de cançó) de gèneres tan heterodoxes com el conte fantàstic i/o d’aventures, la rondalla misteriosa, la vinyeta costumista, els himnes oficiosos o el dietari íntim. Tot plegat, sempre utilitzant estructures clares, directes i senzilles per explicar accions, sentiments i reflexions complexes. I per postres, musicalment, el disc també és superb. És el pop casolà, amateur i artesà empoderant-se i perdent la por (o l’excés de respecte) a tots els altres estils: el glam, el techno-pop, el teatre musical o la cançó infantil.
