MÚSICA
QUIQUE RAMOS

Damed Squad, els bons nois del ‘trap’ català

Ni drogues, ni armes, ni baralles ni mala vida. El trio de l’Ametlla del Vallès desmenteix alguns dels tòpics associats al gènere que està triomfant entre els adolescents

Damed Squad, els bons nois del ‘trap’ català / DAMED SQUAD Zoom

Entres a YouTube i mires Switch, l’últim vídeo d’una de les promeses més brillants del trap estatal. Hi veus tres joves jugant una partida d’algun videojoc que no coneixem. A la taula hi ha una gerra d’aigua i restes de menjar ràpid. Quan es va gravar devia fer calor perquè tenen un ventilador encès al costat i s’empenyen mútuament una mica per despistar-se i guanyar la partida. Un d’ells està fumant, la resta no. Podrien ser tres adolescents qualssevol en una casa sense pares, però són Damed Squad, el trio de l’Ametlla del Vallès que sembla destinat a canviar el panorama amb produccions calidoscòpiques i bonhomia teen. El productor és Enry-K i les veus les posen Lil Moss -d’origen marroquí, que canta en castellà i en francès- i Mishii -d’origen japonès, que canta en anglès-, i no són gens com et podries imaginar.

Entro al club como un fenómeno, / me dan birra pero yo no bebo, / ponen cara rara “¡¿qué coño?!”/ Me invitan a coca-cola zero ”, canta Lil Moss a Millennium. Damed Squad no té res a veure amb el que es pressuposa que és l’estil de vida del trap. Res de drogues, armes, baralles o mala vida. Quan a les seves cançons apareixen temàtiques més raperes, ho fan sempre de manera aspiracional -“ Gucci, Chanel, Prada, Armani, / marcas que no puedo vestir ” ( Chrome medal )- o com un acudit d’institut. No pretenen ser altra cosa que uns xavals normals i és molt possible que per això l’escena els hagi acollit amb els braços tan oberts.

El trio vallesà està tocat per una estranya màgia que durant l’últim any els ha permès col·laborar amb la plana major del trap espanyol, artistes que semblaven bàndols irreconciliables als quals els membres de Damed Squad han arribat com una alenada d’aire fresc. Amb Cecilio G van gravar una de les seves millors cançons, el hit Rainbow. Amb Yung Beef i AC3, una oda a l’amor lliure xuleta, amb cada un dels protagonistes aportant diferents capes de profunditat; amb Kidd Keo, un nou standard del gènere... i potser només és la punta de l’iceberg, perquè ja han començat a ajuntar-se amb gent de fora com el porto-riqueny Jazz Bandana.

Sentiu aquest clic-clic? És la marca de fàbrica d’Enry-K. Els seus beats sonen com una cascada de plastilina de colors i en cosa d’un parell d’anys s’ha convertit en un dels productors més buscats del trap estatal. Controla tot el que ha publicat el col·lectiu, ha començat a produir per a l’underground ianqui -Young Contra, BoogieFTS-, imparteix cursos d’iniciació a la producció i està fent equip amb la resta del panorama. Escolteu Josiador de Los Santos -abans coneguts com a Pxxr Gvng-, produïda a mitges amb Steve Lean, combinant la imaginació de l’un amb la profunditat de l’altre.

No estan sols

Els Damed Squad no només s’ajunten amb els grans, també han fet colla amb una nova fornada d’artistes de música urbana que han fet de la bonhomia una marca pròpia. Com una miniatura del col·lectiu novaiorquès Native Tongues a Barcelona i rodalia. Comparteixen cançons, fan concerts plegats i surten a passejar pels carrers com al vídeo de Christmas freestyle (amb Slim Samurai, Lildami i Pandawigga). Junts van formar part del cartell de la Bubblegum Party a la sala Razzmatazz de Barcelona i se’ls veu sovint als vídeos d’uns i altres compartint micròfon. A un pas endavant del grup hi ha la Blondie, una mica més atrevida que tots ells, que s’ha acostat al nou dancehall i ha col·laborat amb les estrelles incipients de l’ afrotrap a Madrid Afrojuice 195. Tots, però, comparteixen un discurs basat en la superació personal sense trepitjar a ningú, els videojocs, certa al·lèrgia a la violència i tendència a l’autoparòdia més pròpia de la sortida de l’institut que dels carrerons més foscos de la ciutat. Que entri la llum!